Incògnites davant del 23 de juliol

En un conflicte bèl·lic, l'enemic només pot ser frenat d'una manera: derrotant-lo militarment. En una contesa electoral, les armes són els vots. Ens hem acostumat a anomenar fatxes tots aquells amb què no compartim bàndol en la batalla cultural. El nombre de fatxes s'ha expandit, per tant, de manera estratosfèrica. Feixista és l'aficionat als bous, l'amant de la cacera, el capelletes, el detractor de certes exageracions del llenguatge inclusiu... Però si tothom és feixista, el feixisme deixa de suscitar por. Atesa la seua banalització, ¿com persuadim els electors que no li donen el vot? Agitar la por no sembla servir de res. El feixisme que ve ja no serà com el dels anys trenta del segle XX. Ara, els seus adeptes no porten uniformes. No es dediquen al pistolerisme, sinó a la batalla cultural, a la desqualificació dels adversaris i a la propagació de boles. Ja no desperten prevenció, per tant, en una part gens menyspreable de l'electorat. Els seus postulats (la xenofòbia, el negacionisme, la defensa d'una identitat nacional excloent) no provoquen un rebuig universal. Segons els sondeigs, el 45% dels ciutadans no troba inconvenient l'entrada de Vox al govern.

La ciència política és més bona analitzant fets passats que proporcionant receptes per a prevenir col·lapses futurs de la democràcia. Perquè Vox, més enllà de la seua defensa de la caça i els bous, implica un perill real per a les llibertats. Si arribés a tenir molt de poder, ens podria conduir cap a la democràcia il·liberal, una variant del totalitarisme. Hongria i Polònia en són bons exemples. Hi governen partits autoritaris que celebren eleccions, falsejades, però no respecten la pluralitat, ni l'oposició, ni la separació de poders, ni els drets de les dones, ni les minories, ni la llibertat de premsa... De moment, Vox acata la legalitat, però no es priva d'anunciar les seues intencions: suprimir les autonomies, il·legalitzar partits, perseguir les minories, derogar les lleis que regulen l'eutanàsia i la interrupció voluntària de l'embaràs... Les propostes del postfeixisme són, sota l'aparença d'una ideologia nova, les mateixes del vell feixisme d'entreguerres. Però prou gent les assumeix sense percebre una situació de perill per a la democràcia. L'esforç modernitzador de l'aparença externa ha tingut èxit fins ara; molta gent de classe treballadora vota a Ayuso, Mazón i Vox.

Cal reconèixer que el populisme xenòfob ha elaborat un discurs contra les elits i contra el sistema força demagògic però comprensible i efectiu en les urnes. Molta gent no se'n recorda que el govern d'esquerres va permetre que els ERTO ajudaren múltiples empreses i treballadors durant la pandèmia, que ha elevat les pensions d'acord amb l'IPC, que ha augmentat els beneficiaris de les ajudes a la dependència, que ha pujat el salari mínim interprofessional i ha limitat l'alça dels lloguers... I és que la microeconomia és altre cantar. Les persones més il·lustrades, o provinents del món de la intel·lectualitat, no estem habituats a mirar les coses des de la perspectiva de la gent corrent. Hi ha una gran crisi que afecta les capes més baixes de la societat. La por i l'angúnia que causa la precarietat creixent i la incertesa pel futur propicien la deserció d'antics votants de l'esquerra mainstream i alternativa. Les iniciatives demagògiques i populistes tenen el terreny ben adobat. És relativament fàcil intoxicar gent corrent i anguniada. El dia 23 se celebren eleccions generals. ¿L'electorat d'esquerres podrà frenar l'avanç del populisme d'extrema dreta?