dilluns, 3 de juliol del 2023

La culpa sempre del valencià

Això de l'alumne alacantí que no podrà estudiar Medicina per culpa de l'examen de valencià m'ha recordat un episodi viscut a la darreria dels noranta. Llavors, treballava jo a Navarrés, on havia estat creada una extensió (actual IES Canal de Navarrés) de l'institut de Secundària d'Énguera. A la comarca veïna, eren ben pocs els alumnes que sol·licitaven l'exempció del valencià; molts pares devien pensar que el coneixement d'aquesta llengua podia resultar molt profitós si els fills volien fer algun dia una oposició d'accés a qualsevol cos funcionarial de la Generalitat, governada en aquells temps pel PP. Tots els dies, quan acabava la meua jornada laboral, em tornava a Xàtiva. Molts professors i professores preferien treballar a certa distància de casa. Si hi havia hagut cap incident amb un alumne o una alumna, el problema quedava lluny del domicili del docent implicat. ¿Podies trobar-te alumnes teus, o els seus pares, pels carrers de Xàtiva? Sí, però la probabilitat era molt baixa. Les coses són diferents per al professorat que treballa i viu en localitats menudes; els pares i les mares poden anar a buscar un docent fins i tot a casa seua.

Una vesprada, la meua dona i jo fèiem la compra setmanal en un supermercat de Xàtiva. Mentre ella era a la carnisseria, jo esperava tanda a la xarcuteria. La meua dona vingué cap a mi amb cara de preocupació. «¿Coneixes aquelles persones?», em preguntà mentre dirigia el dit cap a la carnisseria. «Sí. És una alumna de Navarrés. Una de les dues dones adultes em sembla que és sa mare. ¿Què passa?» La meua dona m'explicà: «La mare t'ha assenyalat i li ha dit a la seua acompanyant: ¿Ves aquel de la barba? Por culpa de ese hijo de [...], la chiquita tendrá que repetir curso.» Bé, passaré a explicar l'assumpte. L'alumna, de tercer d'ESO, havia suspès tres assignatures: matemàtiques, castellà i valencià. Jo era molt tolerant amb la llengua; la Canal de Navarrés és una zona de predomini lingüístic castellà. Però aquella xiqueta tenia suspès el valencià sense pal·liatius. Havia fet un càlcul habitual: Si sólo suspendo dos, pasaré de curso. Decidí que no anava a dedicar cap esforç al valencià. Però el càlcul havia fallat; després de les avaluacions finals i les recuperacions, també tenia suspeses llengua castellana i matemàtiques.

A la sessió d'avaluació, el professorat present decidí per unanimitat que, d'acord amb la norma vigent en l'època, l'alumna havia de repetir curs. ¿Qui tenia la culpa? ¿La mala estudiant? ¿Els professors de matemàtiques i castellà? ¡Noo! La culpa era del professor de valencià. Han passat vint-i-cinc anys i la nostra llengua continua tenint la culpa de tot, veges tu. Un aspirant a metge no ha obtingut, pobret, la nota de tall necessària a causa del valencià. Però convindria posar de relleu una circumstància de què no es parla. Totes les assignatures de la fase obligatòria —la primera llengua estrangera, per exemple— pugen o baixen la mitjana de l'EBAU, però només els efectes negatius del valencià han estat notícia. Ara bé, també es pot donar el cas que la nostra llengua haja pujat la nota a algun alumne. I les normes del joc són iguals per a tots. Finalment, l'alumne alacantí diu que la seua nota d'expedient era dos punts més alta. Deu ignorar que la pràctica d'unflar les notes és prou habitual en nombrosos centres. L'EBAU acaba posant les coses al seu lloc, ací i en altres comunitats autònomes on no hi ha llengua cooficial.