divendres, 14 de juliol del 2023

La tinta de calamar

Durant quatre anys ens anem a trobar en un dilema: ¿dedicar atenció als assumptes culturals o centrar-nos en altres àmbits de govern de la Generalitat? És evident que tot allò que inclou la cultura —la protecció i la difusió de la llengua, la defensa del patrimoni i les manifestacions etnològiques, el foment de la creació artística— és importantíssim. Però no és menys evident que la dreta farà servir la seua estratègia predilecta: tenir-nos entretinguts amb la llengua, posem per cas, i dedicar-se a allò que veritablement li interessa, el desmantellament dels serveis públics i la seua privatització. Els nous governants també poden sentir la temptació de ressuscitar la política de grans esdeveniments. En definitiva, podem suposar que es dedicaran sobretot a allò que deixe benefici —per als amics i, de retop, per a ells mateixos. L'anterior i llarguíssima etapa de govern del PP pot ser un bon referent; els casos de corrupció eren inacabables. La irrupció de Vox vindrà de primera. Carlos Mazón ha deixat l'àmbit cultural en mans dels neofeixistes.

La decisió persegueix diversos objectius: el primer i més evident és la provocació pura i dura, perquè l'estratègia de distracció tinga màxima eficàcia; s'envia un avís a navegants —«Venim a arrasar la cultura autòctona dels valencians i a desconnectar-los de l'entorn a què pertanyen.»—; el tercer objectiu, «espanyolitzar el País Valencià» (com si encara no ho estigués prou), el formulà fa temps el ministre Wert. En definitiva, la dreta vol allunyar qualsevol possibilitat, per irrisòria que siga, d'entesa dels reialmes de l'antiga Corona d'Aragó, idea que fa molta por al PP. De fet, només la dreta parla de Països Catalans. El PSOE i Compromís tenen desterrada aqueixa expressió del seu vocabulari polític. Mazón ha anunciat una primera mesura: tornar a promulgar una llei de senyals d'identitat que permeta retirar qualsevol ajuda pública a entitats i persones sospitoses de catalanisme. La coartada mostra la idea de llibertat d'aquests acabacases: «No es finançaran amb diners dels valencians activitats catalanistes.» Però tots els valencians paguem imposts. ¿Per quina regla de tres qui no pense com Mazón no tindrà accés a ajudes públiques?

La democràcia es basa en el respecte a totes les persones, fins i tot a les pertanyents a minories. Un executiu ha de governar per a tothom, però Mazón ja ha anunciat que això no entra en els seus càlculs; pensa marginar una part dels valencians. No ens agafa de sorpresa. De fet, els qui ens l'estimem sabem des de fa molt de temps que la nostra cultura és de peatge. ¿Què farem davant del dilema que s'enunciava al principi? És clar que no podem elegir. Haurem d'acudir a tots els fronts. I hem de procurar que la tinta del calamar no ens despiste. La dreta ve passejant el fantasma del pancatalanisme des de l'època de la Transició i la Batalla de València. Però sabem per experiència quina és la prioritat dels qui s'acabaren el Banc de València i les nostres caixes d'estalvis. Ells, que són tan entusiastes de l'espanyolitat, es guien sempre pel principi Dios me meta donde haya. Eduardo Zaplana, el "Bronzejat", a qui s'acusa d'haver-se embutxacat milions d'euros arrabassats a l'erari públic, alletà políticament el nou president de la Generalitat. Veurem quant tarda a privatitzar el sistema valencià de salut. Ben poc. ¡Que Déu ens trobe confessats!