¿Com es frena el postfeixisme?

Contínuament se sent dir que cal frenar el feixisme, però ningú no aporta la fórmula infal·lible que ho aconseguisca. Sé, per exemple, com he de frenar un cotxe. Prem el pedal corresponent i el vehicle s'atura aviat, si la mecànica no falla. Ara bé, ¿com es frena una idea, o la gent que la sustenta? Fa poc, he llegit Per a combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme, de l'escriptor i filòsof neerlandès Rob Riemen. L'assagista identifica la ruta de l'etern retorn del feixisme, que es presenta disfressat de populisme, fent falses promeses de llibertat i grandor. Riemen reivindica que cal mantenir viu l’humanisme europeu, que s'ha de combatre la ignorància, l’odi i la por que promouen certes elits polítiques per tal de destruir l’esperit de la civilització democràtica, basat en la veritat, la bellesa, la justícia, la compassió i la saviesa. Però tot això són grans paraules que no donen resposta a la tasca més urgent. Cal recordar que el pròxim dia 23 hi haurà eleccions generals. Són molt elevades les probabilitats que la suma de vots obtinguts per PP i Vox done majoria absoluta. De fet, ja tenen majoria a la Generalitat.

Fa deu anys, poca gent hagués apostat pel futur de Vox. Tanmateix, obtingué dotze escons a les eleccions andaluses de 2018. Des de llavors, les veus que proclamen la necessitat de frenar-lo s'han multiplicat sense cap resultat pràctic; la formació d'extrema dreta s'ha convertit en el tercer partit del mapa polític i s'ha aliat amb el PP en múltiples governs municipals i autonòmics. Des de l'esquerra, el clamor —«¡Hem d'aturar el feixisme!»— s'ha tornat ensordidor. ¿Com ho fem? Es diu sovint que les idees feixistes s'aturen combatent-les. Altre llibre, Tothom pot ser antifa, de Pol Andiñach, proposa vàries estratègies, però van dirigides bàsicament als activistes socials. Algunes, la de no permetre que els fatxes s'expressen des de plataformes públiques, posem per cas, no són fàcilment aplicables. ¿Com s'evita que els discursos de la ultradreta apareguen en els mitjans de la caverna? Hi ha altra resposta simplista: el feixisme es frena amb vots. Però el vot és lliure (almenys en teoria; en la pràctica, els votants poden ser alienats o manipulats) Cadascú vota a qui vol. De moment, cap de les receptes no ha funcionat, tampoc la del cordó sanitari.

Massa electors empipats voten a Vox. El ressentiment s'empara de les democràcies de masses i fomenta el populisme, en què el neofeixisme es mou com peix a l'aigua. La dreta conservadora ja fa servir l'engany, element constitutiu del populisme, amb total desimboltura. Dilluns, durant el cara a cara entre Sánchez i Núñez Feijóo, aquest usà la tàctica del Gish Gallop, que consisteix a soltar una ràpida successió de falsedats —una metralladora de fal·làcies—, mitges veritats i tergiversacions en un espai de temps tan breu que l'oponent no pot refutar-les totes en un sol torn, durant un debat cronometrat; cal més temps per a refutar una mentida que per a dir-la. Si el públic desconeix la tàctica, si no hi ha verificació neutral i si l'audiència no està familiaritzada amb el problema que es debat, el Gish Gallop aconsegueix que l'oponent semble incapaç de refutar totes les fal·làcies. El PSOE albergava l'esperança que el debat fos un punt d'inflexió favorable de cara als comicis del dia 23, però acceptà un terreny no neutral i un format absurd.

La tàctica trumpista de confusió pot ser contrarestada, però Sánchez no sabé sortir-se'n. Guanyà un Núñez Feijóo que resultà ésser un bon peix. L'esquerra té tendència a considerar tanoques els adversaris. Recorde com alguns amics meus deien que Rus era un burro. Confonien la manca de cultura amb falta de d'intel·ligència. Els progressistes també són aficionats a ficar-se en bassals. Entres en un bar de Llutxent i trobes un rogle de llauradors. «Cal votar a Vox, que estos volen acabar amb la caça.» Altre dia, sents una conversa semblant entre set camioners que xerren en un aparcament del polígon industrial de la carretera de Simat. ¿El sou, la pensió? ¡No, la caça! ¡El relat populista arrasa! La por —«¡Que ve el llop!»— no fa efecte. Vist amb perspectiva, que l'esquerra guanyés les recents eleccions a Xàtiva sembla prodigiós. Però tornem a la pregunta inicial: ¿com frenem el feixisme? Atès que no disposem de temps, ni d'alternatives immediates més eficaces, només ens queda confiar en el vot i en propostes encoratjadores d'última hora.

(publicat a Levante-EMV, el 15/07/2023)