De vegades, la ment fa estranyes associacions d'idees. Recorde com el magnífic humorista Forges —en realitat, Antonio Fraguas— posava al peu de les seues vinyetes, durant molt de temps, la firma i un xicotet text: Pero no te olvides de Haití. Forges col·laborà en algun número de La Codorniz, bé que la fama li arribaria pel seu treball a la revista d'humor Hermano Lobo. Des de 1995, firmava l'acudit editorial d'El País. Però estic desviant-me. Fins al 30 d'agost se celebra a Xàtiva l'exposició "La llum de l'art", de l'artista Manuel Boix. Diferents edificis i espais històrics de Xàtiva acullen una mostra antològica de qui és, sens cap dubte, un dels millors artistes plàstics valencians contemporanis. La presència dels dibuixos, els gravats, les pintures i les escultures de Boix a la nostra ciutat embelleixen de manera extraordinària els àmbits del nucli històric on es mostren. Jo destacaria de manera especial l'ambient màgic creat a l'antiga església de Sant Agustí, que no s'ha utilitzat com a espai expositiu en cap de les anteriors antològiques celebrades. ¡Quin goig!
Alguns lectors diran: «¿I què té a veure açò amb Forges i La Codorniz?» ¡Associació d'idees! Boix també col·laborà en aquella revista humorística durant la primera meitat dels setanta amb el pseudònim de Nelo. De fet, en firmà vàries portades. Dins l'extens currículum de Boix, destaca la seua trajectòria com a il·lustrador de tota mena de publicacions: llibres per a infants i adults —alguns d'ells premiats—, vàries revistes, diaris —durant el sojorn als EUA il·lutraria les pàgines del The New York Times. També és autor de cartells. Dissenyà per a Xàtiva el de la fira de 1983, el del Museu de l'Almodí i, en 1992 i 1994, els commemoratius de l'exaltació al pontificat de Roderic de Borja i el 750 aniversari de l'entrada de Jaume I a Xàtiva. Des dels anys setanta del segle passat, la presència de Boix a la ciutat ha sigut constant. En 1976, una exposició titulada "Acudits" mostrava a la llibreria La Costera un recull de dibuixos publicats a La Codorniz.
L'exhibició d'acudits coincidí amb la polèmica suscitada pel possible canvi d'emplaçament de la Font del Lleó. Manuel Boix dibuixà un còmic, Qui s'emportarà la part del lleó?, que anunciava l'exposició i servia d'invitació. Jo vaig escriure un text al dors. Des de llavors he conservat l'amistat amb l'artista. Boix maquetà dos números de la revista Papers de la Costera —n'il·lustrà un— i és autor del guardó que es lliura als guanyadors del Premi Amics de la Costera. Va dissenyar el cartell per a l'aplec d'estudiants de batxillerat celebrat a Xàtiva en maig de 1979 (un jove nu a cavall amb una enorme senyera). En 1981, participà en El collar de la coloma, carpeta de gravats acompanyats de poemes d'Ibn Hazm de Còrdova, traduïts per Antoni Martínez Revert. Durant els anys noranta, l'obra de Boix vingué de nou a Xàtiva. En maig de 1993, se celebrà al saló d'actes de l'IES Doctor Lluís Simarro l'exposició d'escultures "Els Borja, valencians universals". Manuel volgué que li tornés a redactar unes paraules per al fullet que es repartia als visitants.
De l'1 de juliol al 5 d'agost de 1994 s'exposaren a la Casa de Cultura i l'Albereda Jaume I diverses escultures de la sèrie "El punt dins el moviment". Des de llavors, l'Arc daurat s'enlaira al Bellveret. Al despatx de l'alcaldia també es guarda el Tríptic daurat. Quan acabe "La llum de l'art", Laberint, grup escultòric de bronze i pedra calcària, i L'angle trencat pel moviment, una enorme escultura de ferro, es quedaran a Xàtiva cedides en dipòsit per l'IVAM i la família de l'artista respectivament. I acabe com he començat, amb associació d'idees. L'exposició antològica ha transitat per damunt d'un canvi de cicle polític. Vénen mals temps per a la cultura dels valencians, que sempre ha defès Manuel Boix. La llengua i els creadors vetats seran objecte d'assetjament constant. La cultura trobarà tancada l'aixeta dels ajuts oficials. Eliminaran de l'espai públic els nostres referents. Moltes cortines de fum per a despistar; alguns arriben a la política per a folrar-se a costa dels contribuents. Per tant, tocarà cloure els texts de manera forgiana: «Lluita per la llengua i la cultura, però no t'oblides que hi ha lladronici, saqueig de les arques públiques.»
(publicat a Levante-EMV, el 29/07/2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada