dissabte, 4 de desembre de 2021

La nova normalitat

En maig de 2020, vaig escriure un article titulat "L'era post-coronavirus". Es publicà a l'edició digital d'aquest diari. Està clar que mai no m'hauria pogut guanyar la vida treballant com endeví. Deia en aquell text que les mesures de seguretat —desinfecció d'espais, eines i mercaderies, cites prèvies, reducció de la capacitat dels locals, distàncies, pantalles de protecció, ús de guants i màscares— podien suposar la mort del comerç local. Preveia un aspecte força distint de les vies comercials de la ciutat. He d'admetre que em vaig equivocar. La nova normalitat s'assembla moltíssim a la vella. Sí, han canviat alguns detalls. La gent duu màscara —mal posada sovint—, les visites a llars d'ancians encara estan limitades, tothom sol respectar la distància de seguretat quan fa cua davant la caixa de bancs i supermercats, o en edificis oficials. Hi ha organismes que atenen sols per telèfon. També es noten canvis a l'entrada i la sortida dels col·legis infantils i de primària. Ara bé, el garbuix a vies públiques i espais comercials és semblant al de fa dos anys.

El trànsit de vehicles i les seues seqüeles de contaminació, embussos i aparcament en doble fila van créixer de manera exponencial en finir els estats d'alarma. Quan es pogué viatjar a qualsevol lloc, carreteres i autovies van recuperar densitat de trànsit. A ciutat, les instal·lacions de bars i restaurants —interiors i exteriors— estan molt concorregudes. ¿Pantalles de metacrilat per a separar les taules als espais interiors? ¿Monodosis? ¿Eliminació de plats per a compartir? ¡Ha! A les terrasses, amb prou feines es guarden les distàncies. Quelcom semblant s'esdevé fora de Xàtiva. Tots els ajuntaments han autoritzat ampliacions de terrasses d'establiments hostalers a costa d'ocupar places d'aparcament i espai per a vianants. ¡Es vol tornar aviat a la imatge de país de cambrers! Com les nostres dades de vacunació contra la covid-19 són molt bones, els països estrangers van anar autoritzant viatges a terres ibèriques. El turisme, que patí inicialment un cop duríssim, es va refer a poc a poc. Els polítics i els empresaris voldrien que l'activitat turística tornés a ser tan massiva com sempre, però recordem que era i continua sent irrellevant a Xàtiva.

Evitar concentracions multitudinàries és ben difícil. En molts indrets proliferen les celebracions informals de festes prèviament suspeses, les entrompades, els festejaments d'esdeveniments esportius, els avalots... L'actitud de molta gent recorda la famosa frase bíblica: Comedamus et bibamus, eras enim moriemur! (¡Mengem i beguem, que demà morirem!). Els comerços tornen a estar plens. Recuperen a poc a poc les vendes. ¿Ha tancat algun negoci? Sí, però en proporció menor de l'augurada. El capitalisme vol recobrar aviat el seu ritme. És difícil donar xifres. A la darreria de 2020, algunes organitzacions empresarials parlaven d'un 15% de comerços tancats a tot l'Estat —uns 67.500 establiments—, però això no es nota massa a Xàtiva. Ja queden pocs ERTO vigents. Sectors econòmics específics com la cultura, les fires d'atraccions o el transport discrecional de viatgers han tardat molt a sortir del forat negre. Però augmenta el PIB i milloren les xifres d'atur a la Costera. La visió d'una Xàtiva arrasada ha resultat errònia. Les coses no han canviat tant com jo creia. Això no vol dir, però, que s'hagen superat les dificultats econòmiques.

Les autoritats municipals de Xàtiva, més enllà de mesures urgents, no han anunciat novetats que realment impliquen una normalitat molt diferent de l'anterior. En canvi, altres municipis veïns es mouen amb major dinamisme. En 2020, coneguérem el resultat d'un concurs de projectes per a regenerar urbanísticament la Vila d'Alzira, antiga illa del Xúquer. L'estudi guanyador proposa recuperar elements arquitectònics desapareguts, crear trama urbana, nous espais, habitatges i equipaments respectuosos amb les morfologies històriques del lloc, restringir el trànsit rodat per la zona... Fa l'efecte que algunes capitals de comarques centrals (Alcoi, Ontinyent, Gandia) també s'embarquen en projectes innovadors. ¿I a Xàtiva? Costa trobar diferències significatives entre vella i nova normalitat a la capital de la Costera. Mentre, ha sorgit la variant òmicron del SARS-CoV-2. Inflació, crisi de provisió de matèries essencials i encariment de l'energia pinten un horitzó fosc. Però no vull fer prediccions sobre possibles efectes. Està clar que no encertaria.

(publicat a Levante-EMV, el 04/12/2021)