Diego Ramírez de Arellano va nàixer a Xàtiva, pels volts de 1580, segons alguns historiadors. Després d'estudiar a València, marxà a Sevilla, on amplià coneixements sobre la navegació. Adquirí fama de gran pilot i excel·lent científic (matemàtic i cosmògraf). En 1617 van arribar a la cort notícies de descobriments a la zona més austral d'Amèrica. El rei Felip III ordenà d'organitzar una expedició per a comprovar la veracitat de les notícies. Els germans Bartolomé García de Nodal i Gonzalo de Nodal, marins gallecs, en foren designats caps. Diego Ramírez seria pilot principal. Van salpar de Lisboa el 27 de setembre de 1618. En arribar a terres australs, els navegants van denominar l'estret Le Maire estret de San Vicente (en honor a Sant Vicent Màrtir, patró de València). Intentaren endinsar-se en les seues aigües, però els corrents oceànics els arrossegaren a la costa occidental de l'illa dels Estats, on seguiren batejant elements geogràfics: caps Setabense i San Bartolomé. En febrer de 1619, van veure el cap d'Hornos, que denominaren de San Ildefonso, i descobriren les terres més meridionals del continent, les illes Diego Ramírez. Van navegar pel Pacífic cap al nord i penetraren en l'estret de Magallanes per la seua boca occidental. Finalment, van atènyer de nou l'Atlàntic. Sempre s'havia considerat que la Terra del Foc era un gran continent austral ignot. Però el cosmògraf cregué que aquella terra ignota era en realitat una illa molt gran a la qual donà el nom de la seua ciutat nadiua, Xàtiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada