dissabte, 18 de desembre de 2021

¿Creu i ratlla?

El temps és un tot continu, bé que subjecte a cicles perpetus. Des d'antic, els humans hi hem posat fites o límits imaginaris, que marquen l'inici o el final dels períodes temporals. Aquestes fronteres cronològiques ens fan creure que tenim la nostra existència sota control. Cada cultura té les seues fites. Entre les més generalitzades està la diada d'inici de l'any, que celebrarem ben aviat. De fet, estan llegint vostès la meua darrera columna de 2021; per casualitat, el 25 de desembre i l'1 de gener, festivitats sense premsa diària de paper, cauran en dissabte. Quan es publique el meu pròxim article —esperem—, hom haurà arrencat catorze fulles de l'agenda de 2022. Açò de passar d'un any a l'altre és una pura convenció. I no hi ha unanimitat a l'hora de situar als almanacs la celebració de cap d'any. Els indis, els xinesos o les gents de països en què predomina la religió islàmica sempre s'havien regit pel calendari lunar, que caldria anomenar amb més propietat llunari. Els xinesos solen celebrar la nit de cap d'any a finals de febrer, és a dir, quan ja s'acaba l'hivern i estan a punt de començar la primavera i el revifament de la natura.

La festa és més variable entre hindús i musulmans, perquè està influïda per factors religiosos. Sovint, se celebra entre setembre i octubre, moment en què s'acaba l'estiu (o s'acabava; ara, amb l'escalfament global, el període estival s'allarga molt). Ja és veu que els humans no coincidim ni a l'hora de celebrar l'inici d'any. En tot cas, la globalització, el consumisme i l'hegemonia de la cultura occidental, de tradició cristiana, estan generalitzant el calendari gregorià i la festa de l'1 de gener. En realitat, l'almanac primitiu de Roma només tenia deu mesos. Segons la tradició, el rei Numa Pompili (753-674 aC) hi afegí gener i febrer per a dividir l'any en dotze mesos. Març era el primer. Gener i febrer eren, per tant, l'onzè i el desè. Ara bé, com que els cònsols assolien el seu mandat en gener, Juli Cèsar decidí que aquest mes seria cap d'any. El nom prové del llatí januarius, per Janus, déu amb dues cares. Efectivament, l'1 de gener mira d’una banda cap a l’any que comença i de l’altra cap a l’any que s'acaba. Però el nom del mes també podria derivar de janua (porta); gener és la porta de l’any. La reforma gregoriana no alterà l'ordre dels mesos.

En fi, malgrat l'arbitrarietat de les dates, atribuïm a la nit de cap d'any un caràcter quasi màgic. És el moment de les aspiracions positives, de la bona sort, de fer creu i ratlla, de començar de nou, de desitjar amor, salut i diners. Anem a viure, però, un segon Nadal consecutiu ben estrany. Serà difícil oblidar les coses roïnes; estem a cavall d'una nova ona de la pandèmia. Quan escric aquestes línies, la incidència del coronavirus augmenta vertiginosament a les nostres comarques. Dimarts passat, sis poblacions de la Vall d'Albaida, la Canal de Navarrés i la Ribera Alta, adscrites al nostre departament de salut, superaven una incidència acumulada de 1.000 casos. El risc de contagi és extrem, amb una mitjana de més de 500 infectats per cada 100.000 habitants. Per fortuna, les xifres de morts i d'ingressos en UCI no són tan elevades com en ones anteriors. I la incidència de la pandèmia té de moment unes cotes més baixes a Xàtiva. La crisi sanitària no és massa perceptible a la capital de la Costera. Nadal envaeix tots els espais públics xativins.

Les casetes i les atraccions mecàniques de la fira nadalenca ja estan muntades. Lluminàries de colors, boletes i estrelletes adornen les vies principals de la ciutat. El pare Noel s'enfila a moltes baranes o presideix els aparadors. En alguns balcons s'exhibeixen imatges de l'infant Jesús. Els emissaris dels Reis Mags es planten estratègicament davant de nombrosos comerços. Dissabte, quan vostès podran llegir aquesta columna, s'inauguraran l'arbre de Nadal i el Betlem, situats al tram central de l'Albereda. Però alguns detalls —quasi inapreciables— demostraran que la normalitat no és encara absoluta. Enguany, el Betlem tampoc no tindrà bèsties vives. ¿Respecte als animals? ¿Prevenció sanitària? I una última pregunta: ¿es podrà celebrar amb normalitat la cavalcada dels Reis d'Orient? ¡Qui sap! Una cosa està clara: durant aquests pròxims dies estarà ben justificat desitjar salut, diners i tota classe de bones ventures. En 2022, necessitarem encert dels científics, bona gestió dels polítics, responsabilitat (individual i col·lectiva) i molta sort.

(publicat a Levante-EMV, el 18/12/2021)