dissabte, 20 de novembre de 2021

La fira Borja

Comencem pel nom. Segons el diccionari, fira és una reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants, per a realitzar intercanvis comercials sota els auspicis de l'autoritat. Una segona accepció defineix fira com un conjunt d’instal·lacions recreatives i atraccions (cavallets, rodes, cotxes de xoc...) que es munta a les poblacions durant determinades festes. ¿Era adequat el nom elegit per al conjunt d'activitats borgianes celebrades des del 25 d'octubre fins a l'1 de novembre? En tot cas, induïa a confusió; algunes persones pensàrem que es preparava una nova "fira medieval" com la perpetrada per Alfonso Rus fa uns anys. Ho contàrem. En 2010, L'anterior alcalde organitzà unes representacions teatrals de carrer. Als festeigs, uns 120 espectacles que pretenien recrear l’època d’esplendor de la cèlebre nissaga xativina, hi hagué el cartró pedra, els penons, les parades d’artesania i el vestuari tronat típics de les fires medievals. Per sort, en maig de 2016 se celebrà un congrés titulat 'Els Borja en l'art' i un programa cultural extens amb exposicions, concerts i recitals distribuïts al llarg de tot el mes. Un conjunt d'actes com aquest té nom, festival.

Així es denominen pertot els grans esdeveniments culturals (Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, Festival de Bayreuth, Festival de les Arts de València...). Un festival és un conjunt d'exhibicions, funcions, actuacions artístiques, i actes culturals diversos. Se m'acuden diverses denominacions per al de Xàtiva: Festival borgià, Gran festa renaixentista i borgiana, Xàtiva i els Borja, Jornades borgianes... Organitzar una gran celebració requereix competència, creativitat i recursos. Però el nostre Ajuntament és renitent a despendre diners en cultura. Els comissaris de grans esdeveniments celebrats a la ciutat els últims anys han treballat gratis et amore. Per tant, les autoritats municipals estan mal acostumades. Les persones que realitzen alguna activitat artística han de cobrar els seus honoraris. Els productes culturals de qualitat costen diners, però s'ha creat un mal precedent. També calen molta implicació ciutadana i rigor històric en el disseny d'un festival borgià amb pretensió d'assolir continuïtat i ressò més enllà dels estrets límits del terme municipal. Hi ha festes amb gran participació popular en indrets de casa nostra i d'altres països.

Al Calendimaggio o la Giostra della Quintana, que se celebren en Assís i Foligno, dues ciutats italianes de l'Úmbria, el gran desplegament de vestuari d'època, desfilades, música i cavallers és espectacular. La festa de Foligno és un palio en què competeixen diferents barris de la localitat. Les celebracions estan ambientades en èpoques medieval i barroca. Ontinyent i Alcoi celebren les festes de moros i cristians, equiparables, per participació i presència de música, desfilades i vestuari, a les umbres. La Fira Modernista de Carcaixent també pren volada. Són esdeveniments organitzats per i per als veïns que atrauen una multitud de visitants. Les mostres d'indumentària i gastronomia del passat festival xativí eren bona idea, però no s'ajustaven als costums d'època dels Borja. És fàcil de comprovar. En Lucrècia Borgia (1480-1519). Bajo una nueva luz, d'Isabel Barceló, es descriuen minuciosament els vestuaris de Lucrècia i altres personatges coetanis.

Al seu article del número 18 de la revista Papers de la Costera, "El poder dels Borja: les festes del casament de Lucrècia Borja amb Alfons d'Aragó, el 1498", Vicent Josep Escartí, escriptor, columnista i professor de la Universitat de València, explica quines viandes se servien en les taules aristocràtiques de la darreria del segle XV. I no, no vull dir que els restaurants xativins hagueren de reproduir mil·limètricament tots els menús antics. Però aquests detalls duen a una conclusió: segons el parer de persones vinculades al món cultural, es trobava a faltar pàtina acadèmica en la "fira". L'Ajuntament no demanà col·laboració d'especialistes o estudiosos i mantingué gran secretisme sobre l'esdeveniment fins a pocs dies abans d'inaugurar-lo. Les mancances i la falta de rigor històric menaren potser a un resultat massa esquifit. Si no alça el vol, el Festival Borja —això de fira em continua grinyolant— mai no seduirà molta gent de fora. Atraure turistes era un dels objectius explícits del muntatge. Però fa l'efecte que l'afluència de forans no fou l'esperada ni de bon tros. En fi, el prestigi cultural s'assoleix a base de qualitat, recursos i participació ciutadana.

(publicat a Levante-EMV, el 20/11/2021)