La ciència a Xàtiva

La nostra ciutat sempre té presents els fills que han destacat en camps com l'art, la literatura o la política. També la religió ha proporcionat a Xàtiva personatges molt famosos. Josep de Ribera, els dos papes Borja i Raimon són sens cap dubte els xativins més universals. Se sol passar de puntetes, però, per la ciència. Tanmateix, la ciutat ha estat bressol de nombrosos científics. Ja durant època islàmica excel·liren el geògraf Ibn Jubayr i els Ibn Zuhr, una estirp originària de Xàtiva que donà metges il·lustres. Ben reeixits foren Abū Marwan 'Abd al-Malik i Abū Marwan ibn Zuhr. Abd al-Malik exerciria la medicina a Dénia. Mostrà la seua disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals. Ibn Zuhr, conegut també com Avenzoar, va propugnar la separació de medicina, cirurgia i farmàcia. És autor de l'obra Llibre que facilita la terapèutica i la dieta, el tractat de medicina pràctica més important escrit per un àrab al segle XII. Hi diu que prefereix les dades de l'observació directa a l'opinió dels antics. En temps de la Corona d'Aragó continuaren proliferant els científics a casa nostra. En un primer moment, n'hi havia molts jueus.

Després de diversos ajornaments, per causa de la pandèmia, l’Associació d’Amics de la Costera ha iniciat un cicle de conferències amb què recorda uns quants xativins que van fer aportacions del màxim interès als camps de la medicina i altres ciències. Tindrem l'oportunitat de conèixer la seua obra, el seu itinerari vital i la influència que van exercir. En època medieval, tres metges destacats, Ferrer Torrella, Pere Pintor i Lluís Alcanyís, havien nascut a Xàtiva. Els dos últims eren d'orígens jueus. Pere Pintor i Gaspar Torrella, fill de Ferrer, foren metges personals del papa Alexandre VI. En 2006, es commemorà el cinquè centenari del traspàs de Lluís Alcanyís, mort precoçment a la foguera després d’un judici de la Inquisició, que l’acusà de practicar el judaisme clandestinament. Fill de notari, havia estudiat medicina en la Universitat de Lleida (o potser en la de Montpeller). Gràcies a la seua capacitat intel·lectual, esdevingué aviat el metge més reeixit a la València del segle XV. La seua gran reputació professional li proporcionà, entre d’altres, els càrrecs d'examinador de metges i primer catedràtic de medicina de la universitat valenciana.

A partir del segle XVI sorgiren més xativins, uns més coneguts que altres, que sobresortiren en diferents camps de la ciència. Molts lectors hauran sentit parlar de Diego Ramírez de Arellano, cosmògraf (que descobrí Terra de Xàtiva, avui anomenada Illa Gran de Terra del Foc), de Lluís Simarro, metge, del conseller Francesc Bosch i Morata, metge també, de la farmacèutica Ana Artigues... Però altres científics romanen a l'oblit, bé que reeixiren en llurs activitats (Francisco Franco, metge, José Chaix Isniel, matemàtic i astrònom, Juan Morcillo Olalla, veterinari i xativí d'adopció...). Moltes d'aquestes persones tenen dedicats carrers o edificis públics a la ciutat. Per ressò i proximitat temporal, cal recordar també el professor Emili Balaguer Perigüell, traspassat en 2014. Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres. Fou doctor en medicina, professor a les universitats de Saragossa, València, Alacant i Elx. Va presidir la Societat Espanyola d'Història de la Medicina i ocupà escó a la Reial Acadèmia de Medicina.

Sempre hi ha oblits, que caldrà reparar. Pense, per exemple, en Salvador Terol Alonso, xativí de vida novel·lesca, membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques i una autoritat en òptica i luminescència. En 1936, després d'haver estudiat els dos primers cursos de sengles carreres, Medicina i Químiques, a la Universitat de València, ingressà en l'exèrcit republicà. Assoliria el grau de tinent d'artilleria. Posteriorment, seria pilot d'avions russos Katiuska. En acabar la Guerra Civil, no fou afusellat d'un pèl. Estigué tancat en diferents penals. Ja lliure, va finalitzar els estudis de química a la Universitat de Barcelona. Es doctorà en Ciències Físiques i Químiques. En fi, podem constatar que les aportacions xativines a la ciència són ben nombroses. Els professors Vicent Torregrosa, coordinador, i Rosa Ballester, assessora científica, han reunit un grup d'excel·lents conferenciants, tots professors universitaris —emèrits uns, actius altres—, coneixedors de la història de la ciència. Pagarà la pena d'anar a escoltar-los a la Casa de Cultura.

(publicat a Levante-EMV, el 06/11/2021)