Al si del catolicisme de base hi ha tres sectors clarament diferenciats:
el dels capelletes, el dels cristians progressistes i el dels indiferents. A
l’hora de la veritat, només els dos primers grups juguen algun paper rellevant a
la vida eclesial. Això sí, guanyen per golejada els capelletes, perquè formen
part de l’estructura institucional. Constitueixen l’esglaó més baix de la
piràmide eclesial. Als capelletes els encanta de repetir, mancats de qualsevol
esperit crític, les consignes de dalt. Amb la seua actitud d’exagerar tot allò
que diu la jerarquia, acaben sent més papistes que el papa. Quan Wojtyła va dir,
posem per cas, que exerciria el seu ministeri fins a la mort, els capelletes
afirmaven amb total seriositat que un papa no pot contradir mai els designis de Déu. Ara, quan Ratzinger
ha anunciat la seua renúncia, els capelletes diuen que el pontífex ha pres una
decisió encertada i responsable. Amb aquesta actitud d’escoltar només “la veu
del seu amo”, no és estrany que la piràmide vaja estretint-se per la base de
manera gradual. Al final, l’host de Crist corre el perill de tenir més
generals, caps i oficials que soldats rasos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada