Dret i moral

Assistim, aquests dies, a moltes disquisicions sobre moralitat. La moral, la justícia i la política només van unides idealment. En la pràctica, caminen separades. La moral es relaciona amb els valors i ateny primordialment l’esfera individual; el dret pertany, en canvi, al camp social. La moral és el territori de l’“hauria de ser”; el dret, el de l’“ha de ser”. L’especificitat de la moral rau a la voluntarietat del compliment de les seues regles i, per tant, a la pluralitat de les seues manifestacions. En canvi, el món jurídic protegeix els seus mandats amb l’amenaça de la sanció externa. Les lleis són coercitives; la moral és sobretot assumpte personal de cadascú —l’única sanció que pot rebre una infracció moral és el remordiment de consciència. Naturalment, la infracció de determinades pautes morals socialment acceptades pot implicar també reaccions de reprovació, però no sanció penal. (Només hi haurà càstig si dites pautes estan recollides per l’ordenament jurídic.) Per això, el vicesecretari general d’Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons, ha assenyalat, en saber que la Fiscalia General està disposada a investigar el cas Bárcenas, que eso nos debe tranquilizar a todos, porque de las investigaciones de la Fiscalía siempre sale la verdad absoluta, por lo menos la verdad judicial. En altres paraules: el senyor Pons sí que té molt clara la diferència entre veritat moral i veritat judicial. I de les seues paraules es desprèn que, per a ell, l’única veritat absoluta és la judicial.