El 29 de novembre de 1268, moria Climent IV a Viterbo. Acabades
les exèquies papals, començà una llarguíssima seu vacant. Les deliberacions per
a elegir nou pontífex s’eixamplaren 34 mesos, fins a l’any 1271. El col·legi
cardenalici estava dividit entre els partidaris de la casa d’Anjou i els seus detractors.
A finals de 1269, els magistrats de Viterbo decidiren de tancar els porprats al
palau papal, llevar-los el sostre de la sala de deliberacions —perquè l’Esperit
Sant els pogués il·luminar millor— i restringir-los l’aliment a pa i aigua. A
causa d'aquestes i altres pressions, els electors acordaren cedir llurs facultats en una comissió
que prengué una decisió de compromís; elegí papa l’ardiaca Tebaldo Visconti,
que calgué ordenar sacerdot i bisbe abans de la seua coronació papal. Visconti
adoptà el nom de Gregori X. El nou pontífex decidí
d’aprovar, durant el segon Concili de Lió (1274), la constitució apostòlica Ubi periculum,
que establia les estrictes normes que havien de regir els conclaus a partir de
llavors, inspirades en les mesures preses pels magistrats de Viterbo (els cardenals electors han d'estar tancats i no poden comunicar-se amb l'exterior). Adrià V les abolí en 1276, però Celestí V, que tampoc no era cardenal en
el moment de la seua elecció, restablí la constitució. Doncs bé, l'encara papa
Benet XVI acaba de promulgar un motu
proprio (document breu per a regular una qüestió concreta) a fi d’agilitzar
la celebració del conclau en què s’ha d’elegir el pròxim papa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada