El cap de setmana passat, el meu blog va superar el milió de visites. No vull donar-li massa importància; un milió en quasi vint anys (en maig de 2027 farà vint anys que vaig obrir el blog) no és per a tant. Alguns influencers han amuntegat en molt menys temps desenes de milions de seguidors. Però hi ha elements que convé destacar. Que un blog personal escrit en català —o valencià, tant se val— assolisca set dígits de visites no és massa freqüent. D'altra banda no s'ha de confondre el nombre de visites amb el nombre de persones lectores, inferior evidentment. Imagine que hi haurà gent que trobarà interessant tot allò que penge (textos, anuncis, vinyetes...) i em visitarà freqüentment. També sé del cert que algunes persones obren el meu blog perquè volen esbrinar què pensa i què diu l'enemic. ¡Ha! ¿Que com ho sé? Per pura lògica. Jo també llegesc de vegades textos de gent que està a les antípodes dels meus punts de vista. No fer-ho et fica en una bombolla. Perds de vista les fal·leres, les raons i les quimeres dels qui no pensen com tu. (El fenomen és habitual a les xarxes socials; l'algoritme fa que només t'arriben els missatges que coincideixen amb els teus punts de vista, cosa que adoba la polarització social.) A més —i això ja quasi ratlla el masoquisme— hi ha persones que em detesten, que no estan gens d'acord amb el que escric, però així i tot em visiten. No és massa freqüent, però aquests visitants deixen la seua petjada en forma d'insult. Un text publicat el 21 de juliol rebé un insult anònim: Gilipollas. Més recentment, una columna que em publicà Levante-EMV —penge al blog totes les meues col·laboracions en aquest diari i altres publicacions— va rebre un comentari anònim i ofensiu. En alguna ocasió he reflexionat sobre la meua col·laboració amb el Levante-EMV, que també està a punt de fer vint anys. El diari disposa d'eines per a saber la repercussió dels articles que li envie. Si no li interessaren, fa temps que n'haurien prescindit. En definitiva, tinc lectors i lectores als quals agraden els meus textos, motiu de profund agraïment. I una consideració final. Els blogs han tingut una evolució cridanera. Fa dues dècades, les entrades suscitaven gran quantitat de comentaris i debats. Però això passà a la història. Els comentaris es van traslladar a les xarxes socials. Durant molts anys, les visites al blog creixien molt però que molt lentament. Tanmateix, en un any, aquesta situació ha canviat d'improvís, ignore per quina causa. D'unes cinc-centes mil visites he passat a un milió. En quatre dies, per exemple, he rebut més de 45.000 visites. En fi, continuaré escrivint, amb moderació i de manera argumentada —com sempre m'he autoimposat— mentre conserve la curiositat intel·lectual. Reflexionar i escriure sobre diferents temes (política, cultura, art, lectures, història, viatges, conflictes al món...) i conrear la literatura són maneres de mantenir-se viu quan u ja s'ha jubilat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada