Per a molts columnistes i tertulians ja no té sentit, després de conèixer-se l'informe de la UCO sobre el cas Koldo, que el PSOE continue parlant de lawfare contra ell. Lògicament, els màxims defensors d'aquesta tesi són els portaveus de la dreta i l'extrema dreta. Tanmateix, diversos fets tornen a posar damunt la taula les sospites de guerra bruta per a derrocar el govern. Vegem com actua la UCO. D'acord amb l'ordenament jurídic vigent, la policia judicial no pot superar certes línies roges durant les seues indagacions. Només s'ha de dedicar a tasques de recerca sota ordenació i supervisió judicials i fiscals estrictes i amb subjecció també estricta a la llei, perquè la funció instructora, que està per damunt de la merament investigadora, és competència d'un jutge. ¿Són totalment professionals i neutrals els membres dels cossos de seguretat en funcions de policia judicial? Hi ha motius per a sospitar que no. Queden encara, als cossos i les forces de seguretat, abundants residus del franquisme i funcionaris que treballen dins les clavegueres de l'Estat. Es pot comprovar als noticiaris i a l'hemeroteca. ¿La UCO és una veritable policia democràtica?
Un nombre indeterminat de comandaments i agents, que no simpatitza gens amb l'esquerra, pot caure en pràctiques rebutjables. Sovint, la policia judicial es llança a qualificar jurídicament els fets, tasca que no li correspon. S'ha de limitar a descriure els indicis descoberts. Tampoc no ha de filtrar a ningú el resultat de les seues perquisicions. Només ha d'informar al jutge instructor. La policia no ha de decidir pel seu compte quins indicis són importants i quins no a l'hora de redactar l'atestat. S'han d'incloure tots. El jutge ja decidirà allò que calga rebutjar. Tampoc no s'han de redactar atestats pel procediment de tallar i enganxar. En 2020, una jutgessa ordenà a guàrdies civils que investigaren el presumpte comportament delictiu del delegat del govern a Madrid. Quan redactaven l'informe en què havien de recollir el resultat de la seua investigació, els agents seguiren el procediment de tallar i enganxar. ¿Què retallaren? ¡Boles aparegudes en periòdics! Va sortir un atestat ple d'errades i falòrnies adobades amb testimonis tergiversats. El cap dels redactors, un coronel, filtrà a la premsa l'informe que sols havia de lliurar a la jutgessa.
Però tornem al cas Koldo, Ábalos i Santos Cerdán. En 2024, Koldo quedà en llibertat amb unes mesures cautelars molt lleugeres. Dilluns passat, és repetí la història. El magistrat del Suprem Leopoldo Puente mantingué en llibertat Koldo i Ábalos, bé que el PP, que exerceix l'acusació popular, havia demanat presó preventiva per als dos. La dreta es quedà sense el titular que buscava. ¿Per què? Potser, el magistrat dóna un valor relatiu a l'informe de la policia. De fet, Leopoldo Puente ha protestat perquè la UCO "selecciona" el material que passa a l'instructor. Oiga, usted no tiene ninguna facultatd para decidir qué material me passa y cual no. Démelo todo, que soy yo quien lo tiene que valorar. Segons alguns especialistes en dret penal, l'atestat de la UCO no és suficient per a una sentència condemnatòria; falten proves. El jutge també va demanar a la policia que li lliurés aviat l'escriptura privada en què apareix Santos Cerdán com a prropietari del 45% d'una empresa que presumptament va rebre tracte de favor. ¿Quina validesa tindrà el document? S'ignora si va acabar en una notaria i si és, per tant, una escriptura pública.
Un nombre indeterminat de comandaments i agents, que no simpatitza gens amb l'esquerra, pot caure en pràctiques rebutjables. Sovint, la policia judicial es llança a qualificar jurídicament els fets, tasca que no li correspon. S'ha de limitar a descriure els indicis descoberts. Tampoc no ha de filtrar a ningú el resultat de les seues perquisicions. Només ha d'informar al jutge instructor. La policia no ha de decidir pel seu compte quins indicis són importants i quins no a l'hora de redactar l'atestat. S'han d'incloure tots. El jutge ja decidirà allò que calga rebutjar. Tampoc no s'han de redactar atestats pel procediment de tallar i enganxar. En 2020, una jutgessa ordenà a guàrdies civils que investigaren el presumpte comportament delictiu del delegat del govern a Madrid. Quan redactaven l'informe en què havien de recollir el resultat de la seua investigació, els agents seguiren el procediment de tallar i enganxar. ¿Què retallaren? ¡Boles aparegudes en periòdics! Va sortir un atestat ple d'errades i falòrnies adobades amb testimonis tergiversats. El cap dels redactors, un coronel, filtrà a la premsa l'informe que sols havia de lliurar a la jutgessa.
Però tornem al cas Koldo, Ábalos i Santos Cerdán. En 2024, Koldo quedà en llibertat amb unes mesures cautelars molt lleugeres. Dilluns passat, és repetí la història. El magistrat del Suprem Leopoldo Puente mantingué en llibertat Koldo i Ábalos, bé que el PP, que exerceix l'acusació popular, havia demanat presó preventiva per als dos. La dreta es quedà sense el titular que buscava. ¿Per què? Potser, el magistrat dóna un valor relatiu a l'informe de la policia. De fet, Leopoldo Puente ha protestat perquè la UCO "selecciona" el material que passa a l'instructor. Oiga, usted no tiene ninguna facultatd para decidir qué material me passa y cual no. Démelo todo, que soy yo quien lo tiene que valorar. Segons alguns especialistes en dret penal, l'atestat de la UCO no és suficient per a una sentència condemnatòria; falten proves. El jutge també va demanar a la policia que li lliurés aviat l'escriptura privada en què apareix Santos Cerdán com a prropietari del 45% d'una empresa que presumptament va rebre tracte de favor. ¿Quina validesa tindrà el document? S'ignora si va acabar en una notaria i si és, per tant, una escriptura pública.
Per altra banda, alguns dies abans que ningú no sabés res de l'informe de la UCO, Núñez Feijóo semblava conèixer-lo. Així es desprèn d'un debat al Congrés dels Diputats durant el qual el líder del PP al·ludí a l'informe mentre Elías Bendodo, assegut darrere del cap, intentava que aquest no parlés sobre això. ¿La guàrdia civil havia filtrat l'informe al PP? En fi, a més del que s'acaba de contar, s'ha sabut que un anterior cap de la UCO, el coronel Sánchez Corbí —condemnat en 1997 per tortures i indultat per Aznar— és ara el director de seguretat internacional d'Acciona, l'empresa presumptament beneficiària de la trama. I per si tot açò no fos prou, Paloma Pérez de los Cobos Almiñana, responsable de comunicació de la mateixa empresa, és filla del coronel Pérez de los Cobos, que dirigí la repressió contra Catalunya en octubre de 2017. ¿La UCO haurà demanat ja autorització al magistrat instructor per a escorcollar la seu central d'Acciona? Però tornem a l'inici. ¿Hi ha o no hi ha guerra bruta contra el govern de Sánchez? No sé, però aquest mateix dimarts, el jutge Peinado ha demanat al Suprem que impute el ministre Félix Bolaños.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada