El nomenament del tinent general Gan Pampols com a vicepresident del Consell i encarregat de la reconstrucció de l'arrasament produït per la dana no em sembla una bona idea, menys després d'escoltar alguna de les seues primeres declaracions: Esto no es nada que tenga que ver con la política, tiene que ver con un trabajo técnico. No voy a aceptar órdenes políticas ni partidistas. Tienen que verme como lo que soy, como un soldado. Jo veig que aquest nomenament trau del focus altres prioritats. La primera, i més important, és la dimissió de Mazón i tot el seu govern. L'encara president és el responsable de moltes morts per negligència i d'un desgavell de gestió de les terribles conseqüències de la dana. Mazón i altres dirigents del PP han dit vàries vegades que van a assumir la seua responsabilitat. ¡Paraules buides de contingut! ¡Hipocresia a manta! En política, només hi ha una manera d'assumir responsabilitats: dimitint. Si tot el que va succeir el 29 i dies immediatament posteriors no és motiu suficient per a dimitir, ¿quina cosa ho serà? Mazón no pot sortir al carrer sense que un reguitzell de gent l'insulte i li demane la dimissió.
El PP intenta donar versions alternatives dels fets ocorreguts que no colen. A la gent li és igual que li les expliquen per activa o per passiva. Els valencians tenim clar el que va passar realment. Mazón ha de dimitir. La reconstrucció serà una empresa titànica. Els municipis més afectats per la destrucció de la dana sumen quasi 850.000 habitants. Les zones devastades generaven un terç del PIB provincial (el 32,3% segons la Cambra de Comerç de València) i el 25% de l'ocupació a tota la província. La "zona cero" i altres llocs molt colpejats suposaven quasi el 20% del PIB provincial. Els seixanta-vuit municipis afectats aportaven més de 21.800 milions d'euros. La tasca de reconstrucció abastarà múltiples àmbits: economia, planificació i ordenació del territori, reallotjaments, ajuda a damnificats, reconstrucció d'infraestructures, mobilitat, creació d'un bon sistema d'emergències, plans per a pal·liar els efectes de futures inundacions i un llarg etcètera. Tenir un currículum militar excel·lent i haver creat en Afganistan un hospital, una carretera, una conducció d'aigua i diverses dotacions (un abocador, una pista esportiva, una biblioteca) està bé.
Però reconstruir la Plana d'Utiel, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i l'Horta Sud són paraules majors. El currículum de Gan Pampols no prova necessàriament que siga la persona idònia per a dirigir l'operació de reconstrucció. És l'hora de la política d'altura. Però el general diu que ell és un soldat, no un polític. I afegeix que no pensa tolerar ingerències polítiques de cap tipus. Algú li hauria d'explicar quatre coses. El càrrec que ha acceptat —veurem quin és el seu recorregut— és polític. Formarà part d'un òrgan polític que prendrà decisions solidàries de caire polític. El vicepresident haurà d'estar sotmès al corresponent control polític de les Corts Valencianes —i potser del Congrés dels Diputats, si la Generalitat ha de gestionar fons dels pressuposts generals de l'Estat. A més, el militar ja ha demostrat tenir opinió política; va firmar un manifest col·lectiu contra l'amnistia. Sabrà manar —cosa lògica en un general—, però la política democràtica és incompatible amb l'autoritarisme. En fi, per si no hi havia prou amb una autonomia de segona i un govern de reaccionaris negligents, ¡ara ordeno y mando! ¿Mazón estarà a les ordres del general?
Els partidaris de l'antipolítica no cabran a la pell. Núñez Feijóo, per exemple, diu que el general no viene a hacer política, sino a reconstruir. ¿Com? ¿És que la tasca de reconstruir les zones devastades no és política? La principal finalitat de la política és donar solució als problemes dels ciutadans. Molts valencians —jo si més no— volem més política democràtica i menys polítics negligents i funestos com Mazón. Això només se soluciona amb un canvi de govern. Atesa la gravetat de la situació, si el nostre fos un veritable país democràtic es ficaria en marxa algun dels mecanismes que preveu la llei: dimissió del president i elecció d'un altre, o convocatòria d'eleccions en un breu termini, per tal que l'electorat valencià puga dir la seua. (La moció de censura manca de suport suficient.) No ens cal que Núñez Feijóo opine per nosaltres. I tampoc no seria sobrer que algú ens aclarís de qui ha sigut la idea de nomenar un militar vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social —en realitat, el govern en tindrà dos, perquè el general de brigada Venancio Aguado ocuparà la Secretaria Autonòmica del gabinet del vicepresident.
El PP intenta donar versions alternatives dels fets ocorreguts que no colen. A la gent li és igual que li les expliquen per activa o per passiva. Els valencians tenim clar el que va passar realment. Mazón ha de dimitir. La reconstrucció serà una empresa titànica. Els municipis més afectats per la destrucció de la dana sumen quasi 850.000 habitants. Les zones devastades generaven un terç del PIB provincial (el 32,3% segons la Cambra de Comerç de València) i el 25% de l'ocupació a tota la província. La "zona cero" i altres llocs molt colpejats suposaven quasi el 20% del PIB provincial. Els seixanta-vuit municipis afectats aportaven més de 21.800 milions d'euros. La tasca de reconstrucció abastarà múltiples àmbits: economia, planificació i ordenació del territori, reallotjaments, ajuda a damnificats, reconstrucció d'infraestructures, mobilitat, creació d'un bon sistema d'emergències, plans per a pal·liar els efectes de futures inundacions i un llarg etcètera. Tenir un currículum militar excel·lent i haver creat en Afganistan un hospital, una carretera, una conducció d'aigua i diverses dotacions (un abocador, una pista esportiva, una biblioteca) està bé.
Però reconstruir la Plana d'Utiel, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i l'Horta Sud són paraules majors. El currículum de Gan Pampols no prova necessàriament que siga la persona idònia per a dirigir l'operació de reconstrucció. És l'hora de la política d'altura. Però el general diu que ell és un soldat, no un polític. I afegeix que no pensa tolerar ingerències polítiques de cap tipus. Algú li hauria d'explicar quatre coses. El càrrec que ha acceptat —veurem quin és el seu recorregut— és polític. Formarà part d'un òrgan polític que prendrà decisions solidàries de caire polític. El vicepresident haurà d'estar sotmès al corresponent control polític de les Corts Valencianes —i potser del Congrés dels Diputats, si la Generalitat ha de gestionar fons dels pressuposts generals de l'Estat. A més, el militar ja ha demostrat tenir opinió política; va firmar un manifest col·lectiu contra l'amnistia. Sabrà manar —cosa lògica en un general—, però la política democràtica és incompatible amb l'autoritarisme. En fi, per si no hi havia prou amb una autonomia de segona i un govern de reaccionaris negligents, ¡ara ordeno y mando! ¿Mazón estarà a les ordres del general?
Els partidaris de l'antipolítica no cabran a la pell. Núñez Feijóo, per exemple, diu que el general no viene a hacer política, sino a reconstruir. ¿Com? ¿És que la tasca de reconstruir les zones devastades no és política? La principal finalitat de la política és donar solució als problemes dels ciutadans. Molts valencians —jo si més no— volem més política democràtica i menys polítics negligents i funestos com Mazón. Això només se soluciona amb un canvi de govern. Atesa la gravetat de la situació, si el nostre fos un veritable país democràtic es ficaria en marxa algun dels mecanismes que preveu la llei: dimissió del president i elecció d'un altre, o convocatòria d'eleccions en un breu termini, per tal que l'electorat valencià puga dir la seua. (La moció de censura manca de suport suficient.) No ens cal que Núñez Feijóo opine per nosaltres. I tampoc no seria sobrer que algú ens aclarís de qui ha sigut la idea de nomenar un militar vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social —en realitat, el govern en tindrà dos, perquè el general de brigada Venancio Aguado ocuparà la Secretaria Autonòmica del gabinet del vicepresident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada