El meu post anterior acabava amb un interrogant: ¿De qui ha sigut la idea de nomenar un militar vicepresident per a la Reconstrucció Econòmica i Social dels territoris devastats per la dana? No tenim, de moment, una resposta clara. Es poden aventurar diferents hipòtesis. Una primera —i difícil de creure— és que estiga darrere del nomenament la Casa Reial. Segons aquesta hipòtesi, el rei, que va rebre llançaments de fang durant la seua visita a Paiporta, voldria tenir algú de la seua confiança, una mena de virrei, sobre el terreny damnificat. Desconec si hi ha algun tipus de relació personal entre Felip VI i el general Gan Pampols. Sí sabem que el militar simpatitza amb l'extrema dreta, a jutjar per les coses que posa al seu compte d'X. També sabem que el rei no és precisament d'esquerres. Però anem a la segona hipòtesi. ¿Pot ser que l'elecció del general Gan siga una imposició de Génova per a tenir controlat Mazón a distància i poder donar una imatge d'eficàcia "militar"? No trobe creïble que Núñez Feijóo —pallús que li preguntà en certa ocasió a un granger gallec per què totes les seues vaques tenien noms femenins— haja parit la idea.
En realitat, el que volia Génova és que Mazón dimitís, segons diu gent que coneix el pa que s'hi dóna. Després de la manifestació de cent-trenta mil persones per places i carrers de València, als membres del Comité Executiu Nacional del PP els entrà la por. Es van adonar que el malestar dels valencians és un corrent de fons transversal. Consideren Mazón un llast que esfondra llurs perspectives electorals futures. No els passa pel cap que Mazón torne a presentar-se com a cap de llista a les properes eleccions autonòmiques. Desitjarien eliminar-lo —metafòricament, clar. Però ja es veu que el polític empestat té intenció de seguir endavant. Deu estar pensant també en els seus més que probables problemes judicials. Fitxar Gan és un intent desesperat de guanyar temps. No està clar que ho aconseguisca. I ací entra l'última hipòtesi. El periodista Quico Arabí diu que el polític acorralat pretén amagar-se darrere del prestigi de l’exèrcit espanyol. Creu que així sobreviurà i no haurà d’assumir cap responsabilitat. Per tant, l'estranya idea d'oferir al tinent general Gan Pampols la direcció de l'operació "reconstrucció" se li ha acudit al mateix Mazón.
Considera que s'endurà el mèrit si el militar reïx, i tindrà un boc expiatori a qui tirar les culpes si les coses no surten bé. Pel que es veu, la notícia provocà estupefacció en Génova; la cúpula del PP ha perdut definitivament el control sobre Mazón, si és que en tingué alguna vegada. A més de reconstruir el país, Gan Pampols té la missió de maquillar el mort. Jo crec que el militar no sap on s'ha clavat. Al decret del seu nomenament no figura cap competència concreta, més enllà de la genèrica de coordinar la reconstrucció del país. Com que tot el món li fuig, el president moribund confia en un batalló de zaplanistes disposats a parar la mà davant la pluja de milions que s'acosta. De fet, el Consell ja ha adjudicat uns quants a empreses vinculades amb la trama Gürtel. Mentre, el tinent general va escampant a tort i dret declaracions que mostren voluntat tecnocràtica i tarannà autoritari. General, ¡que la mili desaparegué fa temps! En fi, ¿quina de les tres hipòtesis que s'acaben d'enumerar és més creïble? Jo crec que la tercera. Mazón pensa que el temps juga en favor seu, que el soldat Gan Pampols farà d'escut protector i de parallamps.
Mazón té l'aspiració d'arribar incòlume a les pròximes eleccions autonòmiques. Està convençut que el garbuix de mentides i relats alternatius sobre l'esdevingut el 29 d'octubre acabarà diluint la seua responsabilitat en la mort de 220 persones. Hi ha un article de Ximo Aguar, "Manual de resistencia de Mazón", ben aclaridor al respecte. Ara bé, jo trobe molt difícil que els valencians obliden la negligència del "Molt Honorable", cinc hores desaparegut mentre molta gent tenia l'aigua al coll i ja hi havia xifres de morts. Damunt, els detalls confirmats i els rum-rums sobre la desaparició, que corren de boca en boca, encara empipen més els ciutadans. La corrupció no sol passar factura, però 220 morts i milers de béns i vides destrossades... Jo crec que ni Gan Pampols, ni el general de brigada Venancio Aguado, ni el Setè de Cavalleria podran esborrar la memòria d'uns fets que ja són història del nostre país. Caldria oblidar-se dels militars i posar el focus en Mazón —deuria dimitir per responsabilitat política— i la banda zaplanista que, davant les ajudes milionàries del govern central i Europa, poden sucumbir a les males temptacions.
En realitat, el que volia Génova és que Mazón dimitís, segons diu gent que coneix el pa que s'hi dóna. Després de la manifestació de cent-trenta mil persones per places i carrers de València, als membres del Comité Executiu Nacional del PP els entrà la por. Es van adonar que el malestar dels valencians és un corrent de fons transversal. Consideren Mazón un llast que esfondra llurs perspectives electorals futures. No els passa pel cap que Mazón torne a presentar-se com a cap de llista a les properes eleccions autonòmiques. Desitjarien eliminar-lo —metafòricament, clar. Però ja es veu que el polític empestat té intenció de seguir endavant. Deu estar pensant també en els seus més que probables problemes judicials. Fitxar Gan és un intent desesperat de guanyar temps. No està clar que ho aconseguisca. I ací entra l'última hipòtesi. El periodista Quico Arabí diu que el polític acorralat pretén amagar-se darrere del prestigi de l’exèrcit espanyol. Creu que així sobreviurà i no haurà d’assumir cap responsabilitat. Per tant, l'estranya idea d'oferir al tinent general Gan Pampols la direcció de l'operació "reconstrucció" se li ha acudit al mateix Mazón.
Considera que s'endurà el mèrit si el militar reïx, i tindrà un boc expiatori a qui tirar les culpes si les coses no surten bé. Pel que es veu, la notícia provocà estupefacció en Génova; la cúpula del PP ha perdut definitivament el control sobre Mazón, si és que en tingué alguna vegada. A més de reconstruir el país, Gan Pampols té la missió de maquillar el mort. Jo crec que el militar no sap on s'ha clavat. Al decret del seu nomenament no figura cap competència concreta, més enllà de la genèrica de coordinar la reconstrucció del país. Com que tot el món li fuig, el president moribund confia en un batalló de zaplanistes disposats a parar la mà davant la pluja de milions que s'acosta. De fet, el Consell ja ha adjudicat uns quants a empreses vinculades amb la trama Gürtel. Mentre, el tinent general va escampant a tort i dret declaracions que mostren voluntat tecnocràtica i tarannà autoritari. General, ¡que la mili desaparegué fa temps! En fi, ¿quina de les tres hipòtesis que s'acaben d'enumerar és més creïble? Jo crec que la tercera. Mazón pensa que el temps juga en favor seu, que el soldat Gan Pampols farà d'escut protector i de parallamps.
Mazón té l'aspiració d'arribar incòlume a les pròximes eleccions autonòmiques. Està convençut que el garbuix de mentides i relats alternatius sobre l'esdevingut el 29 d'octubre acabarà diluint la seua responsabilitat en la mort de 220 persones. Hi ha un article de Ximo Aguar, "Manual de resistencia de Mazón", ben aclaridor al respecte. Ara bé, jo trobe molt difícil que els valencians obliden la negligència del "Molt Honorable", cinc hores desaparegut mentre molta gent tenia l'aigua al coll i ja hi havia xifres de morts. Damunt, els detalls confirmats i els rum-rums sobre la desaparició, que corren de boca en boca, encara empipen més els ciutadans. La corrupció no sol passar factura, però 220 morts i milers de béns i vides destrossades... Jo crec que ni Gan Pampols, ni el general de brigada Venancio Aguado, ni el Setè de Cavalleria podran esborrar la memòria d'uns fets que ja són història del nostre país. Caldria oblidar-se dels militars i posar el focus en Mazón —deuria dimitir per responsabilitat política— i la banda zaplanista que, davant les ajudes milionàries del govern central i Europa, poden sucumbir a les males temptacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada