Els dies immediatament posteriors a la dana se sentia contínuament aquesta frase: «Ara no és moment de crítiques. Ara toca ajudar les víctimes. Ja hi haurà temps d'exigir responsabilitats.» La frase era bonica, però probablement equivocada. Les primeres quaranta-vuit o setanta-dues hores, Mazón estava en estat catatònic. El dia 31 d'octubre, Pedro Sánchez visitava València i Mazón deia açò: Quiero agradecer la presencia del presidente. Querido presidente, gracias por venir tan pronto y por el contacto desde el principio, contigo a través de WhatsApp y con la vicepresidenta, y con el comité donde estaban los ministros de Defensa e Interior. Y desde el primer momento estaba aquí la delegada del gobierno. Gracias por tu cercanía y tu presencia tan rápida y adecuada. Potser, l'ambient de fraternitat convidava a evitar les crítiques. Però ara sabem que es donà massa temps al PP i a Mazón per a sortir de l'estat de perplexitat. Tan aviat com es van recuperar, iniciaren la campanya contra Sánchez i el seu govern. Des de Génova, van proliferar acusacions de falta d'informació sobre la magnitud del fenomen meteorològic.
Com encara no era moment, segons el PSOE, d'exigir responsabilitats, el PP disposà d'un marge de temps extraordinari per a construir uns relats alternatius d'allò que havia succeït realment. Feijóo digué, posem per cas, que Mazón havia donat la cara des del principi, cosa que no havia fet Sánchez. ¿Des del principi de quan, Alberto? També afirmà: Los errores humanos se pueden perdonar. La indolencia, nunca. Ai Alberto, si comptàrem tota la història d'indolències del PP... Cinc dies després de la tragèdia, Mazón creava cinc comissions de treball i exigia que hi foren presents set ministres —entre els quals no esmentava, per cert, la vicepresidenta Teresa Ribera. I continuava sense ser el moment d'exigir responsabilitats al Govern de la Generalitat. «¡Ja n'hi haurà temps!» I es produí la gran manifestació de cent-trenta mil persones per carrers i places de València. En Génova s'encengueren les alarmes; perillaven les perspectives futures de revalidar el govern autonòmic valencià i, pitjor encara, s'allunyaven les possibilitats d'obtenir el govern d'Espanya en unes pròximes generals. A més, Vox podria traure profit d'un ensorrament pepero.
Calia, per tant, canviar aviat d'estratègia. No era difícil. Ja s'havien llançat falses acusacions de mal funcionament de l'Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. ¿I qui era la ministra responsable d'aquests dos organismes? ¡Exacte! ¡Teresa Ribera! A més, la ministra anava a ser nomenada vicepresidenta executiva primera de la Comissió Europea, cosa que no suporta el PP. ¡Campanya contra Teresa Ribera! I per fi, el govern central s'adonà que ja començava a ser hora de demanar el cap de Mazón, per la seua nefasta actuació del dia 29. Però s'arribava una mica tard. És possible que el zombi hagués tingut temps d'eliminar proves de la seua negligència. No apareix, per exemple, l'enregistrament de la sessió del CECOPI de la tarda del dia 29. Recordem que les pantalles d'aquella sessió, en la qual participaven telemàticament la CHJ i la delegada del govern central, romangué en negre més d'una hora. Així i tot, el dia 23, el president de la Diputació de València deia: «No és moment de llançar-nos fang, sinó de llevar-lo.» És a dir, que encara és massa aviat per a demanar responsabilitats. ¡Ha! Si depèn del PP, sempre serà aviat.
Potser li cal temps perquè la gent oblide les contradiccions. És contradictori demanar al govern central que li lleve el comandament únic a Mazón i, alhora, donar suport al client d'El Ventorro. I arribats aquí, ens podríem fer una pregunta: ¿li convé al PP la caiguda de Mazón? Jo crec que voldrien fulminar-lo, però no els convé en aquests moments; seria tant com acceptar que va actuar negligentment, quan la tesi pública del partit és culpar el govern de Sánchez. Als peperos els hauria encantat, això sí, que el PSOE hagués fet la feina bruta. S'han afartat de demanar a Sánchez que el govern central declarés l'estat d'emergència nacional, la qual cosa implicava intervenir el Govern de la Generalitat. Contradiccions i més contradiccions. Podríem pensar que el temps corre i seguirà corrent en favor dels relats alternatius, per molts oxímorons, antítesis, incongruències i lapsus que continga el fil narratiu. Però ni una bona reconstrucció del territori devastat assegura l'oblit dels ciutadans, perquè totes les faules tenen el mateix desenllaç: 222 morts i diversos desapareguts. ¿És o no és el moment d'exigir responsabilitats? Arribem tard.
Com encara no era moment, segons el PSOE, d'exigir responsabilitats, el PP disposà d'un marge de temps extraordinari per a construir uns relats alternatius d'allò que havia succeït realment. Feijóo digué, posem per cas, que Mazón havia donat la cara des del principi, cosa que no havia fet Sánchez. ¿Des del principi de quan, Alberto? També afirmà: Los errores humanos se pueden perdonar. La indolencia, nunca. Ai Alberto, si comptàrem tota la història d'indolències del PP... Cinc dies després de la tragèdia, Mazón creava cinc comissions de treball i exigia que hi foren presents set ministres —entre els quals no esmentava, per cert, la vicepresidenta Teresa Ribera. I continuava sense ser el moment d'exigir responsabilitats al Govern de la Generalitat. «¡Ja n'hi haurà temps!» I es produí la gran manifestació de cent-trenta mil persones per carrers i places de València. En Génova s'encengueren les alarmes; perillaven les perspectives futures de revalidar el govern autonòmic valencià i, pitjor encara, s'allunyaven les possibilitats d'obtenir el govern d'Espanya en unes pròximes generals. A més, Vox podria traure profit d'un ensorrament pepero.
Calia, per tant, canviar aviat d'estratègia. No era difícil. Ja s'havien llançat falses acusacions de mal funcionament de l'Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. ¿I qui era la ministra responsable d'aquests dos organismes? ¡Exacte! ¡Teresa Ribera! A més, la ministra anava a ser nomenada vicepresidenta executiva primera de la Comissió Europea, cosa que no suporta el PP. ¡Campanya contra Teresa Ribera! I per fi, el govern central s'adonà que ja començava a ser hora de demanar el cap de Mazón, per la seua nefasta actuació del dia 29. Però s'arribava una mica tard. És possible que el zombi hagués tingut temps d'eliminar proves de la seua negligència. No apareix, per exemple, l'enregistrament de la sessió del CECOPI de la tarda del dia 29. Recordem que les pantalles d'aquella sessió, en la qual participaven telemàticament la CHJ i la delegada del govern central, romangué en negre més d'una hora. Així i tot, el dia 23, el president de la Diputació de València deia: «No és moment de llançar-nos fang, sinó de llevar-lo.» És a dir, que encara és massa aviat per a demanar responsabilitats. ¡Ha! Si depèn del PP, sempre serà aviat.
Potser li cal temps perquè la gent oblide les contradiccions. És contradictori demanar al govern central que li lleve el comandament únic a Mazón i, alhora, donar suport al client d'El Ventorro. I arribats aquí, ens podríem fer una pregunta: ¿li convé al PP la caiguda de Mazón? Jo crec que voldrien fulminar-lo, però no els convé en aquests moments; seria tant com acceptar que va actuar negligentment, quan la tesi pública del partit és culpar el govern de Sánchez. Als peperos els hauria encantat, això sí, que el PSOE hagués fet la feina bruta. S'han afartat de demanar a Sánchez que el govern central declarés l'estat d'emergència nacional, la qual cosa implicava intervenir el Govern de la Generalitat. Contradiccions i més contradiccions. Podríem pensar que el temps corre i seguirà corrent en favor dels relats alternatius, per molts oxímorons, antítesis, incongruències i lapsus que continga el fil narratiu. Però ni una bona reconstrucció del territori devastat assegura l'oblit dels ciutadans, perquè totes les faules tenen el mateix desenllaç: 222 morts i diversos desapareguts. ¿És o no és el moment d'exigir responsabilitats? Arribem tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada