Sobre la guerra cultural, ja he reflexionat en alguna ocasió. Uns dels antídots més efectius amb què comptaven els treballadors per a combatre les rentades de cervell que intentaven els amos, en temps de la meua joventut, eren la consciència i la cultura de classe. Ambdues descansaven sobre valors, com la solidaritat, que van permetre la conquesta de nombroses millores socials. L'oligarquia va descobrir que podia triomfar en la lluita de classes amb una estratègia incruenta, la guerra cultural, el combat contra els valors de la classe treballadora. Tota la dreta hi està immersa. Enfrontar les persones empobrides amb gent encara més desesperançada li dóna vots. L'acollida d'immigrants menors no acompanyats ha estat l'excusa de Vox per a trencar les aliances de govern en cinc comunitats autònomes —en la nostra, per exemple. En fi, ¡a l'enemic que se'n va, pont de plata! Això sí, el fins ara vicepresident i conseller Vicente Barrera ha tingut un any per a dinamitar la política cultural del Botànic. Ha escapçat l'IVAM, el Centre del Carme i l'institut Valencià de Cultura. Ha retirat ajudes públiques a entitats defensores de la unitat de la llengua.
Els efectes de la destrossa decretada per Barrera s'anaven a sentir a Xàtiva. S'han modificat els criteris que regien el funcionament del Circuit Valencià Cultural, una eina que facilitava l'accés dels municipis al teatre, la dansa, la música... El nou model lleva autonomia als ajuntaments. Per exigències de Vox, la Generalitat no ha volgut commemorar el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta que mantingué vincles estrets amb la nostra ciutat. Hi ha casos concrets que el públic desconeix. Al País Valencià, tenim un dels millors grups europeus de música antiga, Capella de Ministrers, dirigit per Carles Magraner. Aquesta formació, que els melòmans xativins han escoltat sovint, ha obtingut dues vegades els prestigiosos ICMA (Premis Internacionals de Música Clàssica), considerats els "Grammy" europeus de la música culta, amb els discos Quattrocento (2018) i El collar de la paloma (2023). CdM, un dels representants més excelsos de la cultura valenciana en tot el món, és altra víctima del conseller Barrera i els seus.
Des que es va crear, la Fundació Capella de Ministrers tenia la seu social en un espai cedit per la Biblioteca Valenciana. Doncs bé, la fundació ha estat expulsada del monestir de Sant Miquel dels Reis, s'ha prohibit que s'hi celebre un dels esdeveniments més interessants del curs musical, el Festival Renaixement, i s'han retirat les ajudes econòmiques al grup. I centrant-nos a Xàtiva, la Fundació Raimon i Annalisa i el Centre Raimon d'Activitats Culturals (CRAC), institucions que haurien de tenir seu a casa nostra, a l'antic monestir de Santa Clara, tenen compromès el seu futur. L'Ajuntament de Xàtiva adquirí el conjunt monàstic a un banc, però els diners necessaris per a la rehabilitació havien d'anar a compte de la Generalitat i la Diputació. Vicente Barrera era màxim responsable de la conselleria competent en matèria de restauració de béns patrimonials, la qual cosa ens mena a la pregunta del milió: ¿el canvi de titular posarà punt final a la barbàrie? Encara més: ¿revertirà la política cultural a la situació anterior? Ho dubte. José Antonio Rovira, conseller d'Educació, del PP, practica sense complexos el mateix desgavell educatiu i lingüístic.
No seran derogades ni la llei de llibertat educativa ni la llei de concòrdia. Crec que no canviarà res. Mazón tenia l'excusa perfecta per a les decisions extremes: Eso es cosa de Barrera. Ara ja no hi haurà coartada. ¡Tant li és! La guerra contra la cultura dels valencians no s'aturarà. Ens trobem voltats per territoris culturalment molt potents. Les inversions per a promoure la cultura castellana —i la seua variant andalusa— no tenen límits; és l'oficial de l’Estat —i d'una part de les nostres comarques. El govern valencià, que hauria de defendre la nostra identitat cultural, en perill de desaparició, ha decidit dedicar els esforços a encimbellar allò que ja està a bastament exaltat. Afortunadament es manté cert nivell de resistència. A Xàtiva, posem per cas, no ha deixat de celebrar-se el centenari de Vicent Andrés Estellés. La pistola se saca pa disparar. El que la saca pa enseñarla es un parguela, deia un personatge de la sèrie Callejeros. Abascal ha tret la pistola. Parafrasejant Juan Goytisolo, veurem com queda el paisatge després de la batalla.
(publicat a Levante-EMV, el 13/07/2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada