Culpar de tots els mals l'estranger i acollir-se a creences identitàries i mites inventats —obviant els veritables culpables de la injustícia, ço és, els privilegiats de l'establishment— són estratègies que han mostrat la seua eficàcia moltes vegades al llarg de la història. La irracionalitat sempre ha estat present a la conducta humana. El discurs d’odi que naix en les zones deprimides també respon a la insatisfacció dels desfavorits, que se senten oblidats pels partits tradicionals i les institucions, i a l'enuig de gent que té la convicció de pertànyer a la perifèria del món. Tot plegat genera la irracionalitat, l'odi i el rebuig a les polítiques de gènere, la multiculturalitat, les accions per a frenar el canvi climàtic, la laïcitat, la normalització de les llengües minoritzades... A falta de programes polítics sòlids, l'extrema dreta hispana embolcalla els seus missatges amb la bandera monàrquica i la catalanofòbia. Això explica que Vox i altres formacions feixistes obtinguen els millors resultats electorals en zones benestants i en col·legis electorals propers a seus de funcionaris uniformats, però també, i ben significativament, en els barris populars i marginals. ¿Com és frena tot això? La resposta és difícil. Potser recuperant la credibilitat de les propostes polítiques d'esquerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada