Sovint es barallen dues solucions improbables per al conflicte permanent que és viu al llevant mediterrani. La primera és crear un únic estat democràtic, multiètnic, aconfessional, respectuós de totes les creences i que aculla jueus i palestins. Quatre obstacles dificulten aquesta opció: els odis enverinats, els fonamentalismes religiosos, la falta d'incentiu d'una de les parts contendents i la demografia. Els jueus difícilment renunciaran a la política de fets consumats i acceptaran restituir els béns palestins apropiats. D'altra banda, en un estat únic, els jueus no disposarien de majoria demogràfica. L'experiència multisecular de persecucions i genocidis ha portat molts jueus al convenciment que només un estat propi els garanteix seguretat. La segona solució és l'existència de dues entitats estatals, però un estat palestí sense cap continuïtat territorial, sense policia i sense forces armades (com pretén Israel) no és viable. A més, el paper que juguen les potències occidentals, especialment els EUA i la UE, no ajuda a trobar una solució duradora. En un nou món multipolar, Israel és la peça clau per a mantenir l'hegemonia econòmica mundial.
Això explica que ni europeus ni americans s'atrevisquen a condemnar clarament les accions unilaterals d'Israel. Una bona sintonia de l'estat jueu amb algunes monarquies àrabs i les mans lliures per a explotar els jaciments de gas detectats davant les costes del llevant mediterrani permetrien el boicot dels subministraments iranians i russos. Els EUA volen dinamitar a tota costa la nova "Ruta de la Seda" que intenten promoure Xina, Rússia i Iran. (Es pot pensar que la destrucció de l'oleoducte rus Nord Stream i l'ajuda occidental a Ucraïna obeeixen a la mateixa lògica.) Potser, la geopolítica i la desesperança empentaren Hamàs a cometre atrocitats el dia 7 d'octubre. ¿Calculà les conseqüències? Havia de saber quina anava a ser la reacció israeliana, que pot suposar un genocidi o una nova nakba (expulsió) de més de dos milions de palestins cap al desert del Sinaí. Tothom ha condemnat l'acció sanguinària de Hamàs. Però les arbitrarietats i els crims comesos per l'estat i la població més extremista d'Israel no es condemnen amb la mateixa contundència. És més: alguns països occidentals avalen la invasió israeliana de Gaza.
I és que, a més de raons merament econòmiques, dos factors afegits vénen a complicar més la solució pacífica d'un conflicte enquistat: la mala consciència de molts europeus per l'Holocaust i els interessos electorals dels dos grans partits nord-americans. No tots els jueus, repartits pel món o residents a Israel, estan d'acord amb les polítiques del corrupte Netanyahu. La població d'Israel està tan dividida i polaritzada com ho puga estar la de casa nostra. Abans de l'acció de Hamàs, les manifestacions contra el primer ministre eren massives en moltes ciutats israelianes. Però la probabilitat que els països occidentals obliguen Israel a parar la deportació i la matança de civils innocents (xiquets molts d'ells) és mínima. ¡Res de nou! Les manifestacions nombroses i multitudinàries arreu del món no aconseguiren aturar la invasió d'Iraq. Les conseqüències es faran sentir lluny del focus del conflicte; podria reeditar-se un nou capítol d'atemptats terroristes com els perpetrats des de la primeria del segle XXI a Nova York, Madrid, Londres, París, Niça, Barcelona... No estarem segurs enlloc davant l'acció de llops solitaris o escamots gihadistes.
2 comentaris:
Estic d' acord
Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada