dimarts, 28 de novembre del 2023

Antisemitisme

És freqüent acusar d'antisemitisme totes les persones que critiquen les il·legalitats i els crims comesos per l'estat d'Israel. Solen fer aquesta acusació el govern israelià, el sionisme i el conjunt de partits i grups d'interès escampats pertot arreu que donen suport a les tesis sionistes. És possible que existisquen antisemites, sí. De fet, existeix l'odi al jueu des de temps immemorials. Ara bé, ¿què és en realitat l'antisemitisme? Es tracta d'una forma de racisme. Qui la professa considera els semites éssers inferiors, deshumanitzats. L'antisemita, a més de tenir una creença i un tarannà absolutament rebutjables, és un ignorant dels grossos; els palestins també són semites —fins i tot més que els mateixos jueus. Potser siga millor que cadascú de nosaltres es pregunte si té fòbia o racisme envers els jueus. La pregunta porta irremeiablement a esbrinar què s'ha d'entendre per jueu. El mot pot tenir moltes accepcions. És jueu qui professa la religió jueva —com és musulmà qui professà l'islam, i cristià qui professa el cristianisme. És evident que es pot ser ateu, o agnòstic, i rebutjar totes les creences religioses, que degeneren sovint en actituds sectàries i pernicioses.

Les religions han sigut al llarg de la història, i encara són, font contínua d'injustícia i patiment per a la humanitat. En principi, puc sentir simpatia per gents pertanyents a la cultura i la religió jueves, atesa la persecució de què han estat víctimes des de fa segles per motius religiosos i econòmics —acusats de ser una raça deïcida i d'usurers. Però cal anar alerta; el judaisme també té sectes fonamentalistes. Amb el jueu cal actuar com amb qualsevol altre, respectant la persona i combatent pacíficament les seues idees si semblen errònies. ¿Un jueu és, però, membre d'una ètnia, d'una raça? ¿Existeix una raça jueva? ¡Rotundament no! La prova més evident són els jueus etíops, els falaixes. (Exèrcit i policia d'Israel tenen soldats i agents negres.) L'explicació sobre el seu origen posa de manifest la influència dels mites. En 1975, van ser reconeguts com descendents d'una tribu perduda d'Israel (la de Dan) després de la investigació realitzada pel rabí sefardita Ovadia Yosef. ¡Ha! L'estat hebreu els va reconèixer com jueus autèntics i decidí que només havien de "passar" per una lleugera conversió per a ser acceptats com jueus de ple dret.

En realitat, a l'estat hebreu hi ha jueus amb pèl ros i ulls blaus per la seua procedència eslava, jueus bruns d'origen sefardita o nord-africà, jueus oriünds d'Alemanya, gent de cabells castanys que podrien passar per veïns de Xàtiva... No, no hi ha una raça, ni un nas, ni un ADN jueus. Per tant, difícilment es pot ser racista amb una raça que no existeix. És possible que siguen més descendents de les dotze tribus d'Israel els palestins que els jueus de l'actual estat d'Israel. I això ens remet a l'adjectiu "jueu" aplicat a l'estat hebreu. ¿És democràtic i respectable un estat que es reclama jueu? Podem contestar amb altra pregunta. ¿Seria democràtic un estat que es proclamés zoroàstric? Se sol dir que Israel és l'única democràcia liberal existent a l'Orient Mitjà. Sí, però sols per a jueus. ¿I qui és jueu? Només qui siga fill de mare jueva. L'estat dóna diferents targes d'identitat. Posaré un exemple. Una xica nascuda de pare jueu i mare gentil oriünda d'Escòcia no obtindrà el carnet de jueva. A la seua tarja d'identitat posarà «Nacionalitat: britànica». En Israel hi ha diferents ciutadans: jueus de ple dret, gent d'altres nacionalitats i palestins àrabs israelians.

Com a conseqüència, els jueus no poden contraure matrimonis mixtos. (Quan es fundà Israel, els polítics sionistes deixaren en mans dels rabins el dret matrimonial.) Però continuem. A l'estat hebreu també estan els pobladors dels territoris ocupats que no gaudeixen de cap dret; viuen en un terrible règim d'apartheid. A Israel no regeix el principi democràtic bàsic que ningú no serà discriminat per raó de naixement, raça, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Conclusió: Israel no és un estat democràtic; té ciutadans de primera, segona i tercera categoria. No, no mereix respecte. I, per no allargar-nos massa, parlarem de l'accepció sionista del mot "jueu". Els jueus són el poble elegit per Déu. El sionisme concep una nació ètnica jueva —desmentida pels fets, com ja s'ha dit més amunt— que tindria dret a l'Eretz Yisra'el, la terra promesa per Déu a Abraham. (Recordem, però, que els palestins àrabs són probablement més descendents del patriarca que la majoria dels jueus.) Es pot robar, per tant, la casa, la terra i l'aigua als palestins. Es poden fer assentaments il·legals a Cisjordània. Es pot practicar el colonialisme.

El mite dóna dret a tot, inclús a aniquilar la població palestina per tal que Israel puga ocupar tots els territoris des del Jordà fins a la Mediterrània, des del nord de Líban fins a la frontera amb Egipte. Encara més: els ultraortodoxos voldrien que l'Eretz Yisra'el arribés fins al riu Eufrates, com l'imaginari regne de David. L'ONU calculà que hi havia a les presons d'Israel 160 xiquets palestins. (Des del 7 d'octubre, han ingressat altres 200 i també han estat detinguts 50 estudiants universitaris, 100 dones, 40 periodistes i 14 membres del Consell Legislatiu en batudes fetes a Cisjordània i Jerusalem Est.) Més de 200 palestins han mort des d'aqueixa data a Cisjordània a mans dels colons i l'exèrcit. Tan sionista és la dreta (el Likud i els seus aliats) com l'esquerra (el Partit Laborista). La immensa majoria dels jueus israelians estan d'acord amb la colonització. Tot açò explica la desesperança dels palestins, l'extremisme terrorista de Hamàs, la seua acció del 7 d'octubre i la resposta d'Israel, desproporcionada i contrària al Dret Internacional Humanitari. Condemnar un estat absolutament antidemocràtic no equival a ser antisemita, ni a sentir fòbia pels jueus.