El voleibol a Xàtiva

Els orígens del voleibol a Xàtiva, durant la dictadura, van estar molt lligats a la Falange o a alguna de les seues organitzacions, com l'OJE. Algú decidí que l'esport més adequat per a les xiquetes era el voleibol. Les condicions de la seua pràctica, durant les dècades dels quaranta i els cinquanta del segle passat, ens deixarien avui bocabadats: les dones havien de jugar amb brusa i faldilla llarga prisada amb peto. Des de Falange es va promoure aquest esport a col·legis i a l'institut. Cal recordar que els professors d'Educació Física —gimnàstica es deia en aquell temps— eren falangistes. Un dels qui van participar a la promoció fou Luis Martí Cuerpo, regidor franquista i director del col·legi Taquígraf Martí, entre altres coses. La seua dona, Rosa Llinares, havia sigut campiona d'Espanya en 1952, amb la selecció valenciana, abans de casar-se. La promoció del voleibol als centres de primària era molt simple; s'estenia una corda al pati i llestos. Molts del professors de gimnàstica eixien de l'Escuela de Mandos José Antonio. Un d'ells, Juan Párraga, que acabaria jubilant-se com a professor de l'IES Lluís Simarro, tingué un paper fonamental.

Sabé detectar un grup de xiquetes dotades per a la pràctica del voleibol i formà un equip molt competitiu en categories inferiors, que s'entrenava al pati de l'actual Casa de la Joventut. Fou campió d'Espanya en cadets i juvenils. Hi jugava Pilar Larriba, que ha posat nom al nou pavelló esportiu  i ja destacava llavors. (Esclataria com a "professional" als vuitanta.) L'equip no tenia preparador físic, ni psicòleg, ni instal·lacions adients... Les jugadores no cobraven cap sou, llevat d'unes poques que percebien un salari ínfim i vivien —si eren foranes— en un pis menut de prestat. Finalment, el Club Xàtiva rebé el patrocini de l'empresa Tormo Barberà. Guanyaria tres lligues i tres copes de la reina. S'arribaren a transmetre partits seus per TV. Pilar Larriba, la millor jugadora de l'equip, rebé ofertes de fixatge per part d'equips estatals i estrangers, però no volgué abandonar la seua ciutat. També era una de les millors jugadores a nivell estatal. Fou capitana de la Selecció d'Espanya i referent de moltes esportistes. Contribuí a millorar les condicions de l'esport femení. Encara avui no hi ha altra esportista a Xàtiva amb un currículum tan brillant com el de Pilar.

Tornant als vuitanta, el voleibol femení es jugava pertot. Potser per influència de les pioneres, és ara mateix un dels esports més practicats per dones a tot l'Estat —molt per damunt del futbol. Tanmateix, costà que els homes s'animaren a practicar-lo també, perquè era percebut com un joc típicament femení. Sortosament, els xics s'hi han anat enganxant a poc a poc. A Xàtiva, continua tenint presència avui. Hi ha equips tant masculins com femenins. De fet, Pilar Larriba fou responsable de l'Escola Municipal de Voleibol fins a la pandèmia. Ha treballat més de tres dècades a les escoles esportives municipals. És monitora a la secció d'adults, en què s'encarrega del manteniment físic. Entrena categories inferiors del col·legi de les dominiques. Té els títols d'entrenadora nacional i monitora esportiva. Alguns trobaran sorprenents els orígens falangistes del voleibol, però cal recordar que altres esports, i activitats no relacionades amb ell, tenen un origen molt semblant. L'Escola de Danses, posem per cas, té els seus antecedents en el grup que va organitzar a Xàtiva Coros y Danzas de la Sección Femenina de FET y de las JONS. ¡Veges!