Que cesse la carnisseria

L'enorme tensió creada per la dreta al voltant de la investidura de Pedro Sánchez i, a partir d'ara, l'elecció de l'extremista Javier Milei com a president de la República Argentina ocupen totes les primeres planes i mouen a pensar que no hi ha assumptes amb més transcendència que aquests. Tanmateix, jo trobe que la invasió israeliana de la Franja de Gaza hauria de ser tots els dies la portada de periòdics i telenotícies. Si no fos perquè totes són terribles, diria que assistim a una guerra medieval o, pitjor encara, bíblica. Per al govern i l'exèrcit d'Israel no existeixen ni les Convencions de Ginebra, ni el Dret Internacional Humanitari, ni res. L'artilleria i l'aviació de l'estat hebreu ja han aplanat el terç nord de la franja, amb una destrucció massiva d'edificacions. El 45% dels habitatges ha estat seriosament danyat i el 20% completament assolat. Centenars de milers de palestins no tindran una llar a què tornar. La gran destrucció ha afectat infraestructures civils, escoles, hospitals, instal·lacions de l'ONU... Està tallat el subministrament d'electricitat, aigua, combustible, medicines, aliments, productes d'higiene. Tampoc no hi ha senyal d'Internet.

 

La tragèdia assoleix cotes gegantines. La xifra de morts puja a 16.000, un 70% dels quals, nens, dones i ancians. Els ferits podrien ser més de 30.000. Israel no respecta la vida de nadons, ni de mares, ni de xiquets, ni d'ancians, ni de malalts, ni de personal sanitari, ni de periodistes, ni de funcionaris internacionals. Una cosa així feia temps que no s'havia vist. El primer ministre Netanyahu addueix l'excusa que vol acabar amb l'organització Hamàs, però diferents portaveus governamentals ja no amaguen llur desig d'un gran genocidi o una expulsió (nakba) massiva de palestins cap al desert del Sinaí. El Tzáhal afirmava que l'hospital d'Al-Shifa amagava el quarter general de la milícia de Hamàs, però l'exèrcit israelià no ha pogut aportar cap prova creïble de l'existència d'un enorme complex militar sota l'edifici hospitalari. Se sap que la primera víctima de la guerra sempre és la veritat. La informació de part mai no és fiable. Ara mateix, el treball de periodistes independents està molt restringit als escenaris del conflicte. Per tant, bona part de les dades que ens arriben podrien ser totalment falses. Es poden ficar almenys dos exemples.

L'atac perpetrat per Hamàs el 7 d'octubre, amb assassinats i captura d'ostatges, xiquets entre ells, és absolutament condemnable. Però tot allò que se'ns va dir en els primers moments ha anat experimentant modificacions. Es parlà de 1.400 víctimes israelianes, però les autoritats d'Israel han rebaixat la xifra —que continua sent molt alta— a 1.200. Diuen que hi hagué una confusió; 200 tingudes per jueves eren en realitat terroristes de Hamàs. Podrien haver-hi, però, més novetats. Segons els diaris israelians Haaretz i Yedioth Aharonoth, els milicians de Hamàs desconeixien la celebració del Festival per la Pau en què van morir unes 360 persones. L'objectiu dels atacants eren només les bases militars i alguns quibuts pròxims a la frontera. Els milicians palestins van descobrir l'esdeveniment musical quan travessaren la tanca. Helicòpters Apache israelians també hi van acudir. Els seus tripulants, incapaços de distingir entre milicians i joves participants al festival, obriren foc contra la gent indiscriminadament i sense autorització dels superiors. Per tant, una part de les víctimes mortals d'aquell dia les hauria produït el mateix exèrcit israelià.

També tenim altre episodi esdevingut en Al-Shifa. L'exèrcit d'Israel distribuí unes imatges de la sala de ressonàncies magnètiques de l'hospital. Un oficial mostrava el contingut d'una caixa: un fusell, munició, granades de mà, un uniforme i altres objectes. Segons l'oficial, es tractava de l'equipament personal d'un milicià palestí. Havien trobat la caixa amagada darrere l'aparell de ressonàncies, cosa que demostraria com Hamàs estava utilitzant les instal·lacions hospitalàries. El problema és que dues cadenes de televisió nord-americanes, Fox News i CNN, van accedir després al lloc i van descobrir a la mateixa caixa altre fusell, un AK-47, que no apareixia en les anteriors imatges distribuïdes pel Tzáhal. Conclusió: és probable que l'exèrcit israelià estigués "fabricant" proves per a demostrar que Hamàs havia utilitzat l'hospital com a bases militar. Tot açò resulta, però, intranscendent. Al final, allò més important és que Israel no sembla disposat a cessar la seua sanguinària operació de venjança i violació dels drets humans. Places i carrers de tot el món haurien d'estar plens de milions de manifestants exigint que cesse ja la carnisseria.