Durant aquests dies de campanya, m'ha donat per anar a alguns mítings. He estat, per exemple, als del PSOE i Compromís. També vaig veure tot el vídeo del debat organitzat per ADEXA. No esperava descobrir res de l'altre món en aquesta mena d'actes, però sempre cap la possibilitat de detectar algun detall interessant. Començaré pel debat, que va estar centrat en les propostes dels diferents candidats relacionades amb l'àmbit del comerç i l'empresa, bé que també van sorgir assumptes col·laterals: mobilitat, revitalització del nucli històric, turisme, agricultura... Em va suscitar cert desassossec l'actuació de la moderadora i les intervencions dels candidats de Xàtiva Unida i Compromís. La moderadora no digué ni una sola paraula en valencià. Era incapaç de pronunciar Xàtiva correctament. Deia Sàtiva [sátiva] en comptes de Xàtiva [ʃátiva]. És més, aconseguí que els tres participants que parlaren valencià caigueren sovint a la diglòssia quan es dirigien a ella; li parlaven en castellà. (Els candidats de C's i Vox només feren servir el castellà.) Algú pensarà que això no té massa importància, però és revelador de la situació sociolingüística.
La candidata de XU m'ha provocat certa preocupació. Dedicà moltes de les seues intervencions, inclosa la final —va disposar de l'últim torn de paraula—, a criticar obertament l'actual alcalde. Fou molt més crítica que els candidats de la dreta presents. Em preocupa aquest detall, perquè la possibilitat que calga un pacte entre PSOE i XU, per tal d'assegurar un govern local d'esquerres, és molt elevada. (Em vénen al cap les desavinences, sovint ventilades en públic, de l'anterior període municipal.) Amor Amorós anuncià que el possible pacte seria de tu a tu. Si volia dir que no pensa respectar la previsible diferència de representativitat atorgada per l'electorat, tindrem borrasca postelectoral. En qualsevol cas, és comprensible que qui ha passat pel trànsit d'estar associat amb un PSOE que se les sap totes, sense morir durant l'experiència, vulga marcar el territori amb antelació. Però convindria asserenar els ànims. També em suscita preocupació el candidat de Compromís; és un desastre a l'hora d'expressar en públic les seues propostes. I açò em duu al míting del dia 15 celebrat pels valencianistes en Abu Masaifa, al barri Nord-Oest.
Entre esbufecs, instants en blanc, gratades nervioses de cabell, mans en la butxaca, repeticions, necessitat de tenir papers a la mà, trontolls i perill de pegar una manotada al micròfon i tirar-lo a terra, les paraules del candidat local van ser un patiment, tant al míting com al debat. Això no ha de ser necessàriament senyal d'incompetència. Pot tractar-se de timidesa, nerviosisme —sé per experiència que parlar en públic imposa—, poca facilitat de paraula. Però resulta descoratjador que un candidat mostre tan poca traça en actes de campanya electoral. En Abu Masaifa, tingué la pèssima idea de dir que ja sabia que no anava a ser alcalde. Per sort, els altres oradors, Reis Gallego, Àgueda Micó i Joan Baldoví van rescatar de l'aclaparament el candidat a no alcalde. Les expressions dels tres foren molt més encertades: «Hem d'aconseguir que el valencianisme torne a tenir presència al consistori xativí.» Ni més, ni menys. Serà difícil; els membres del col·lectiu local de Compromís no han estat capaços d'estroncar les ferides produïdes fa quatre anys. No hi ha hagut reconciliació amb les persones que marxaren —o que potser foren expulsades, no sé.
El principal objectiu dels valencianistes locals és superar la barrera del 5% del vot vàlid emès el pròxim dia 28. Les paperetes que podrien aportar els escindits —que potser arreplegaran altres formacions— vindrien bé per tal d'assolir l'objectiu d'obtenir un regidor. Però fa la sensació que els militants locals de Compromís no han fet els deures. Si l'electorat percep que el regidor dels valencianistes no és massa decisiu per a revalidar el Pacte de Sant Domènec... El míting d'Abu Masaifa fou molt estrany. No hi havia cap senyera, ni amb franja ni sense ella. Ningú no va pronunciar les paraules 'nacional', 'nacionalista' o 'nacionalisme'. Baldoví va definir Compromís com una formació política de proximitat. És a dir, una alternativa política semblant a les olives, els alls tendres, les carxofes o les taronges, productes de proximitat. Amb aquests elements es pot fer una bona amanida, o una bona paella. Però només amb temor, eufemismes i metàfores agrícoles no es cuina un bon projecte de redreçament del país. Crec que li falta al valencianisme local renovació i molta empenta. Ara bé, tant de bo torne a ocupar algun escó a la sala de plens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada