Les aigües residuals

Ja se sap que un esdeveniment positiu rarament és notícia. Generalment, els successos negatius (les crisis econòmiques, les pandèmies, les guerres, els accidents, les catàstrofes naturals) solen ser més noticiables que els descobriments científics, posem per cas. Dissortadament, l'aigua està d'actualitat per motius gens falaguers; tenim una enorme sequera i el canvi climàtic no permet d'albirar un futur amb abundància hídrica. La degradació de Doñana, els embassaments buits i els rius amb cabals mínims ocupen les primeres planes de telenotícies i premsa escrita. Amb aquest teló de fons se celebrà a la Casa de Cultura, divendres passat, la Primera Jornada sobre Epidemiologia i Salut Pública 'Ciutat de Xàtiva'. El principal tema d'exposició i debat fou la utilitat de les aigües residuals per a monitorar l'evolució de la pandèmia de covid-19. L'anàlisi d'aquestes aigües permetrà d'establir alertes primerenques quan s'hi detecten futurs patògens. La jornada fou organitzada per l'empresa Global Omnium, la Universitat Internacional de València i l'Ajuntament de Xàtiva, gràcies a la iniciativa del regidor de Sanitat Josep Vicent Banavent.

En aquestes mateixes planes ja es va informar sobre la participació de personalitats destacades (Hermelinda Vanaclocha, sotsdirectora general d'Epidemiologia i Vigilància de la Salut, Gloria Sánchez, investigadora del CSIC, Guillermo Jorques, director de Salut Pública del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent, Laura de la Fuente, cap de secció del Servei del Cicle Integral de l'Aigua de l'Ajuntament de València, Dionisio García, conseller delegat de Global Omnium...). El monitoratge de l'ARN del coronavirus present a les aigües residuals va predir l'evolució clínica de la infecció, tant abans com després de les campanyes de vacunació. Al llarg del matí del dia 5, s'explicaren detalls d'uns treballs que es van dur a cap en diverses ciutats, Xàtiva entre elles. Tanmateix, per bé que la relació entre pandèmia i aigües residuals era l'objecte principal de les ponències, van aparèixer altres temes interessants: gestió de la crisi sanitària per part del govern valencià; actuació a les residències d'ancians; informació subministrada a la població...

Les autoritats de la nostra comunitat autònoma gestionaren la crisi millor que altres, és evident, però hi hagué punts negres. La informació en fou un. Durant l'estat d'alarma, es donaven xifres globals per departaments de salut, però no per poblacions. Fins a juny de 2020, desconeguérem quina incidència tenia el coronavirus a Xàtiva i les altres localitats del departament. Les autoritats sanitàries arguïen que no convenia donar aqueixa informació, perquè les poblacions amb poca incidència podien baixar la guàrdia. D'altra banda, les diferents administracions públiques no proporcionaven dades homogènies i fiables. La doctora Vanaclocha acceptà que potser hauria calgut més transparència. El doctor Jorques explicà l'actuació als geriàtrics —les aigües dels quals s'analitzaven— i el suport donat pel departament de salut. Els majors infectats foren confinats dins llurs habitacions, cosa que permeté de controlar la taxa de letalitat. El cost en salut mental fou terrible. Si l'ingrés en una residència ja suposa retallada de drets i llibertats, la pandèmia donà el cop de gràcia. Fins a la darreria de 2022, els interns només podien rebre dues visites setmanals de quaranta-cinc minuts amb cita prèvia. ¡Conseqüències d'un model de residència geriàtrica que s'haurà de revisar!

En fi, la jornada encara desvetllà altres aspectes cridaners del cicle de l'aigua. Atesa l'escassetat futura que s'endevina, caldrà millorar la depuració d'aigües residuals. Sembla que no s'eliminen encara totes les restes de medicaments —d'antibiòtics, per exemple. ¡Només faltaria beure aigua amb traces d'antibiòtics, cada vegada menys eficaços, perquè els bacteris s'hi fan resistents! En realitat, al nostre clavegueram hi ha residus molt diversos, d'antidepressius, drogues, microplàstics... Dionisio García ho explicà bé en la intervenció final. En tot cas, quedà clar que monitorar les aigües residuals serà ben útil en una futura pandèmia vírica, que no tardarà a presentar-se, a causa de l'enorme mobilitat de les persones per tot el planeta. A les conclusions de la jornada s'esmentà també la cogovernança. La societat civil, els diferents governs i els científics hauran de gestionar millor les futures crisis sanitàries. ¡Qui havia de dir que l'aigua bruta de les clavegueres donava per a tant!

(publicat a Levante-EMV, el 10/05/2023)