Durant el pontificat d'Alexandre VI, la política italiana basculava entre dos grups oposats: el «partit milanés» dels Sforza, representat pel cardenal Ascanio, i el «partit napolità», recolzat pel grup del poderós cardenal Giulio della Rovere. Roderic havia obtingut l'elecció papal gràcies a Ascanio Sforza. De seguida s'acordà la boda de Lucrècia amb Giovanni Sforza. En passar un temps, Giovanni, que encara no havia consumat el matrimoni, marxà a Pesaro sense la dona. Tanmateix, davant la insistència del papa i dels parents milanesos, encara tornaria a Roma. Potser, el jove era impotent. L'estiu del 1494, atemorit pel canvi d'aliances que preparava el pontífex, marxa de nou a Pesaro, aquesta vegada amb Lucrècia. A partir d'aleshores, esdevingué espia i confident de Ludovico el Moro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada