Assetjament a les dones

Aquests darrers dies, amb l'etiqueta cuéntalo, nombroses dones desvelen, a través de les xarxes, els episodis d'abús, assetjament o violència sexual que han patit en algun moment de les seues vides. Hi ha víctimes de qualsevol edat o condició. La sentència dictada per l'Audiència de Navarra contra els membres de la manada ha suscitat aquesta i altres reaccions. En realitat, allò que més ha enfurismat les dones i l'opinió pública en general no és tant la condemna, nou anys de presó, com la qualificació del delicte i el vot particular del magistrat Ricardo González. Els fets provats i reconeguts pel tribunal, que coincideixen totalment amb la versió de la víctima, han estat apreciats com un mer abús. Segons els jutges, no existí ni intimidació ni violència. ¿Hi haurà molts depredadors sexuals a Xàtiva? Com que em pica la curiositat, he fet una mena d'enquesta ràpida entre diverses dones del meu entorn familiar i social. ¿I? Em fa l'efecte que la majoria ha patit alguna forma d'assetjament o agressió sexual. Hom podria pensar que les nenes molt menudes o les dones grasses, lletges i grans se'n lliuren. Doncs, no. Cap no està fora de perill. Contaré vàries històries en què s'omet, per raons òbvies, la identitat de les protagonistes.

Darrers anys cinquanta. Quan ha d'anar al final de l'avinguda de Selgas, ella es fa acompanyar del seu nebodet; els paletes que treballen a les obres es reprimeixen una mica. Si va sola, ha d'escoltar tota mena de procacitats. Tallers i obradors de Xàtiva en què només laboren mascles exhibeixen fotos de dones nues. Per la rodalia de la Glorieta, un home ensenya la verga a una nena de sis anys. Dècada dels seixanta. Una família passa el dia al camp, al Pla de la Mesquita. La filla de deu anys no es troba bé. La mare encomana a un criat que la porte a casa en bicicleta. Arriben, obren el portal i enfilen les escales cap al primer pis. La xica va davant. Llavors, ell li clava els dits per sota les bragues. Al cinema Avenida, un home toca les cuixes d'una xiqueta de catorze anys. Aquesta s'alça i corre a buscar la guàrdia civil. (Al final de la sala, sempre hi ha dos números de la benemèrita.) L'home fuig. Bixquert. Dues amigues fan autoestop a l'altura de Ca Sento el Gros; volen arribar a l'Angeliu. Un cotxe s'atura. Les adolescents hi entren. Els ocupants del vehicle col·loquen una de les xiquetes al seient de darrere i la magregen a pler.

Arribem als setanta. En una llar, una nena de deu anys és penetrada per un amic dels pares, que aprofita l'absència d'aquests. Tots els dies, dues amigues es lleven d'hora. Estudien a València. Han d'agafar el tren. Un home les segueix per la Baixada de l'Estació, que encara està molt fosca. Pugen al ferrobús. Entre el respatllers i els seients dels vagons hi ha un espai buit. Un individu clava mà pel buit i toca el cul d'una de les xiques, que seuen davant. Elles s'alcen amb intenció de cridar la guàrdia civil. (Als trens també viatja la benemèrita.) El calent baixa del ferrobús en la següent estació. Un vespre, dues xativines passegen amb els seus promesos. Elles van uns passos per davant. Ells caminen darrere absorts en la seua conversació. Una colla de sis monyicots d'uns 12 anys s'acosta a les dones. Després de palpar-les cul, entrecuix i mamelles, els sis arranquen a córrer i desapareixen per la primera embocadura. Altra jove amenaça un home que frega els seus genitals per les natges d'ella, en una aglomeració. Ell riu. Una xativina, que ha acabat la carrera i treballa en un col·legi concertat propietat de l'Església, rep amenaces del cunyat del rector que dirigeix el centre: «Si no et gites amb mi, et quedaràs sense feina.»

A mitjan dècada dels vuitanta, les xiques que treballen en una guarderia parroquial han d'anar al despatx del rector a cobrar les seues nòmines. Ell les rep totalment nu. L'escàndol acaba amb el trasllat del capellà. Anys 2000. Una colla de sexagenaris esmorza en una terrassa de l'Albereda. Passa per davant una xica i plouen les expressions sexistes: «Xiqueta, que rebona estàs. Quina polseguera.» Ella, incòmoda, apressa el pas. En fi, totes aquestes escenes són reals. Les víctimes d'agressions eviten denunciar-les; temen no ser cregudes o se senten culpables d'haver incitat els agressors. Sovint, s'han de trobar amb ells pel carrer. Pot semblar que tot açò només s'esdevé en escenaris molt llunyans. ¡No! A casa nostra també hi ha bandades i llops solitaris.

(publicat a Levante-EMV, el 12/05/2018)