A l'hora del pati

¡Problema! S'acosta dissabte i no saps com començar la columna que has d'enviar al diari. Sort que la Vikipèdia et resol el compromís. Excel·lentíssim Senyor Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956): Ministre de Treball i Afers Socials; Portaveu del Govern d'Espanya; President de la Generalitat Valenciana; Portaveu del Grup Popular al Congrés dels Diputats; Alcalde de Benidorm; Diputat a les Corts Generals per València i Madrid; Senador a les Corts Generals per designació de les Corts Valencianes; Diputat de les Corts Valencianes per Alacant i València; adjunt al secretari general de Telefónica; Gran Creu de l'Orde de Carles III; Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conqueridor; intern a la presó de Picassent. El jutjat d'instrucció número 8 de València acusa l'exministre de suborn i prevaricació continuats, frau en contractació, evasió fiscal, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, malversació, pertinença a associació il·lícita per a delinquir i a grup criminal. Heus ací el resum de tota una vida.

Tanmateix, la Vikipèdia omet dades molt importants a l'hora de perfilar la personalitat del nou inquilí de Picassent. A ell sempre li ha agradat de transgredir la norma. Els membres mascles de l’establishment solen ser individus de posat seriós, dignes, respectables i circumspectes, que respecten la família tradicional, la moral i els costums burgesos... ¡Ep! ¿Respectar la moral? ¿Quina? ¿La sexual? ¿La corporativa? ¿La ciutadana? En fi, no entrem en els detalls. (Per altra banda, tenir dona legítima i amistançades també és un costum burgès de tota la vida.) Centrem-nos millor en les dots oratòries de Zaplana. Hi ha frases seues inoblidables. Pídele más dinero. Necesito cambiarme el coche. Quiero comprarme un Astra de dieciséis válvulas, va dir fa molts anys a un regidor de València que es dedicava a cobrar suborns. L'enregistrament que contenia aquestes paraules fou invalidat pels tribunals; l’escolta telefònica no havia comptat amb una autorització judicial específica. Com era l’única prova de càrrec, el líder de rostre eternament bronzejat sortí del jutjat lliure i somrient. Però encara tenim més dites seues cèlebres.

En 2003, quan els periodistes li demanaren per un “petit” apartament al passeig de la Castellana que li havia costat cinc cèntims gràcies als favors de la CAM, don Eduardo Zaplana Hernández-Soro s’ajustà la corbata amb elegància, dibuixà un somriure d’orella a orella i amollà la frase lapidària: ¿Eso es todo lo que tienen contra mí? ¡Acabáramos! Tot seguit, girà l’esquena tan tranquil. I clar, en cap moment se li va passar pel cap de presentar la dimissió. ¿Per què actuava amb tanta naturalitat? Per vàries raons: perquè era el rei del desvergonyiment, perquè no devia tenir sentiment de culpa i perquè, en aquells moments, controlava amb mà fèrria la maquinària valenciana del seu partit. Ara, la compra d'un nou habitatge a Madrid, per 1,8 milions pagats al comptat, sense cap préstec hipotecari, ha provocat la seua detenció. ¡Pobre Zaplana! Ell sempre havia dit: No podrán probar nada. Atenció, una persona honrada hauria parlat en altres termes: «No he fet res dolent.» Però els polítics del PP tenen molt clara la diferència entre veritat moral i veritat judicial. Les immoralitats són assumpte de la consciència personal de cadascú.

Entre 1995 i 2002, la cúpula pepera valenciana es reunia sovint en un conegut hotel restaurant de Xàtiva. Podem imaginar que el llavors president de la Generalitat, el seu conseller Rafael Blasco i Alfonso Rus, l'amfitrió, conversarien distesament sobre les seues mampreses. Potser el ionqui dels diners, Marcos Benavent, i altres capitostos del partit també estigueren presents en aquells aplecs. Si les parets del restaurant parlaren... En realitat, tal com van les coses, molts dels vells camarades acabaran retrobant-se a l'hora del pati, en Picassent. Podran reprendre les xerrades. Temes no faltaran: visita del Papa, adjudicació dels geriàtrics i les ITV, diners per a cooperació, derivacions de Gürtel i Púnica, cas Nóos, finançament il·legal del partit... És més, en certes reunions baronívoles, la vèrbola ha d'estar adobada amb relats d'aventures eròtiques i recomptes de prebendes reals o fictícies concedides a canvi de favors sexuals. Si hem de fer cas als rumors, Zaplana seria, en aquest camp, imbatible. Durant un temps tocarà, però, abstinència.

(publicat a Levante-EMV, el 26/05/2018)