Dies enrere, les xarxes socials i els mitjans digitals divulgaren un vídeo de l'Estat Islàmic en què es mostrava l'execució de cinc persones. Un dels executors, que vestia roba militar de camuflatge i es tapava el cap amb un passamuntanyes per sota del qual sortien barba i cabellera rosses, deia en francès: «Al-Andalus, estimada, ¿creeus que t'hem oblidat? No, per Déu.» Fins ací, cap novetat. El personatge afegia, però, aquesta amenaça: «Els musulmans no podem oblidar Còrdova, Toledo o Xàtiva. Al-Andalus, no ets espanyola ni portuguesa, ets musulmana.» Fins ara, Xàtiva era associada a la corrupció. Ara, esdevé diana del terrorisme islàmic. ¡Quina ratxa!
Des dels atemptats de París, han proliferat les opinions emeses per personatges que es presenten com especialistes en el fenomen terrorista. Se suposa, per tant, que han de tenir la clau per a solucionar l'allau d'accions terroristes impulsades pel Daesh (ad-Dawla al-Islamiya fil-Iraq wash-Xam, Estat Islàmic d'Iraq i Síria, també dit ISIS pel seu enunciat anglès, Islamic State in Iraq and Siria). ¿Hi ha unanimitat entre els opinadors? ¡No! Uns diuen que cal desfermar la guerra contra l'Estat Islàmic. Altres, en canvi, afirmen que la guerra no solucionarà res. Entre els primers, tenim, per exemple, Jordi Llaonart. Entre els segons, Loretta Napoleoni.
Llaonart és un arabista que treballà sis anys com a corresponsal al Pròxim Orient. Heus ací la seua opinió: «La intervenció militar és l’única sortida per a eliminar Daesh. La no intervenció la descarte; condemna la gent que pateix la guerra a patir-la més, o a patir-la indefinidament. La via diplomàtica està esgotada d’ençà que Baixar al-Àssad traspassà les línies roges marcades per Obama. El règim sirià es va excedir en l’ús d’armes químiques i en els bombardeigs de barris de població civil. Això va destruir les escasses possibilitats de diàleg existents. El recurs militar sembla el més efectiu. El problema és que els països occidentals no saben què fer.»
Per la seua banda, Loretta Napoleoni diu açò: «La política dels bombardeigs ha provocat la situació que tenim ara a casa nostra. Començà el 2003 amb la invasió d'Iraq i és un fracàs total. És evident que hem de canviar de mètode, perquè l'actual no ha funcionat. La resposta bèl·lica, propugnada pels nostres polítics, li ve de primera a l'Estat Islàmic. És el que busca, perquè el legitima. Allò més urgent és iniciar un procés de pacificació de la zona. L'Estat Islàmic busca que el bombardegem, que enviem tropes a Síria i que lluitem contra ell. Donar la resposta que vol és caure en el seu parany.» Tenim, doncs, dues opinions a les antípodes. ¿Qui té raó?
Uns creuen que l'Estat Islàmic ni desapareixerà ni anirà a menys. S'ha instal·lat a l'Orient Mitjà i això s'ha d'assumir. S'ha de fer front al problema, en comptes d'ignorar-lo. Cal negociar ja a través d'intermediaris amb la gent de Daesh. «Millor ara que d'ací a cinc anys», diu Loretta Napoleoni. Segons altres, cal deixar que els actors principals del conflicte sirià, Daesh, al-Nusra i Baixar al-Àssad, és destrossen entre ells. Per als països occidentals, el triomf d'una de les tres parts no és desitjable. És preferible el desgast de tots els contrincants. Abans del derrocament d'un avió rus, per l'exèrcit turc, també hi havia qui pensava que Putin solucionaria el problema.
Si la situació actual s'eternitzés, Rússia i el règim sirià podrien esclafar els altres dos grups. Baixar al-Àssad tornaria a controlar tot el país. De moment, només sembla haver unanimitat en un aspecte: cap país no vol enviar tropes terrestres a la zona; la guerra psicològica de Daesh ha donat fruits. I ben mirat, és possible que la millor solució siga acceptar la pervivència del règim del dèspota al-Àssad. Si Saddam Hussein s'hagués mantingut al poder, potser mai no s'hagués desfermat l'actual desgavell. (Evidentment, Daesh no existiria.) En fi, aquest embolic explicaria potser l'escassa resposta inicial a la petició francesa d'ajuda per a bombardejar Síria.
Jorge Verstrynge va dir: «Mai no va a triomfar una revolució democràtica en cap país islàmic teledirigida des d'Occident. Els àrabs han de ser com ells vulguen ser. I els occidentals no tenim cap dret d'imposar-los formes mentals i de comportament que no són històricament les seues. No podem anar pertot implantant democràcies balístiques amb torpedes pel cul. I menys en un país islàmic. Hem d'atacar les causes dels seus problemes, ajudar-los al desenvolupament i, sobretot, no ficar-nos en els seus afers interns. Els únics que poden acabar amb Daesh són els musulmans. És impossible que ho facen els europeus o els nord-americans.»
Tanmateix, les aviacions turca, russa i de diversos països occidentals continuen llançant bombes sobre territoris iraquians i sirians. (Turquia aprofita l'avinentesa per a batre posicions iraquianes del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), els milicians del qual formen fins ara la força més efectiva per a detenir l'avanç de Daesh.) Cal suposar, per tant, que cèl·lules terroristes i llops solitaris de l'Estat Islàmic mantenen vigents llurs plans d'atemptar contra urbs europees. ¿Caldrà afegir Xàtiva a la llista d'objectius —París, Roma, Londres, Madrid— més cobdiciables per a Daesh? En qualsevol cas, queda clara la importància històrica de la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada