Jugar-se la integritat física a Iran

Als estrangers els sobta la manera de conduir dels iranians. El trànsit és infernal en les grans ciutats de l'antiga Pèrsia. Travessar un carrer de Shiraz, Yazd, Isfahan o Teheran és jugar-se la integritat física. A penes hi ha semàfors o passos zebra, però els vehicles no respecten els pocs existents. En essència, qui vol assolir l'altra vorera d'un carrer ha de mostrar determinació. Si emet signes d'indecisió, cap vehicle s'aturarà. Els cotxes només frenen quan veuen el vianant enmig de la calçada. Contemplar els naturals del país sortejar el trànsit provoca calfreds. A les cruïlles impera la llei de la selva: passa el cotxe que trau primer el morro. S'organitzen uns embussos de dimensions colossals. Amb vint mil morts a l'any, Iran se situa als primers llocs del rànquing mundial de mortalitat per accidents de trànsit. La conducció temerària dels iranians no ajuda a millorar l'estadística, però fonts policials reconeixen obertament que la majoria de les morts en carretera estan relacionades amb els baixos estàndards de qualitat dels vehicles.

El parc mòbil del país és "peculiar". Proliferen molt els cotxes antics. Marques com Renault, Peugeot i Citroën tenien molta presència abans del bloqueig internacional a Iran. Queden, per exemple, moltes unitats del Peugeot 405, vehicle que jo vaig tenir fa vint anys. Quasi tots els taxistes condueixen aquest model. També hi ha molts vehicles nous de gamma baixa de dos fabricants locals, Iran Khodro i Saipa. Els cotxes més bons són coreans i japonesos. (Xina ha intentat ocupar el mercat que deixaren buit les firmes europees, però els iranians són reacis a tot allò que arriba del gegant asiàtic.) Al llarg dels dies d'estada al país, només vaig veure dos Mercedes, un a Yazd i altre a Teheran. El bloqueig va disparar, sobretot a partir de 2012, el preu dels vehicles d'importació. Comprar un BMW, per exemple, costava el doble que en Europa. Els iranians arribaven a pagar per marques de luxe com Porsche o Maserati fins a 350.000 dòlars. Així i tot, el fabricant alemany venia a la República Islàmica més unitats que en tot l'Orient Mitjà. Ignore per on estarien circulant aquests bòlids esportius; jo no vaig veure cap ni un.

Pocs dies després de tornar d'Iran, vaig saber que molts ciutadans del país hvien llançat per les xarxes socials una campanya per a boicotejar les dues marques de cotxes de fabricació pròpia, Iran Khodro i Saipa, a les quals responsabilitzen de l'elevada taxa de morts en carretera que registra el país. La reacció de les seues autoritats no es féu esperar; va acusar de traïdores antirevolucionàries les persones que compartien els nombrosos missatges que circulaven per la xarxa. El problema és que els dos fabricantes boicotejats, que lideren el monopoli de la indústria automobilística en Irán, generen el 12% de l'ocupació del país. L'automoció és el sector econòmic iranià més puixant després del petrolier. A causa de les sancions internacionals a què estava sotmès Iran, les marques rebutjades pels internautes han vist multiplicar-se llurs beneficis durant els darrers anys. «La campanya de boicot als cotxes iranians va en contra dels interessos nacionals. És pecaminosa i antirevolucionària, i farà molt de mal a l'economia domèstica», va declarar a l'agència Fars el ministre d'Indústria, Mohammad Reza Namatzadeh.

Aquestes paraules van encendre els internautes, que acusen el ministre de no tenir en compte les vides que es perden, ni el dret dels ciutadans a exigir vehicles més segurs. Els usuaris acusen els fabricants d'anteposar llurs beneficis a la integritat de conductors i acompanyants. «Molta gent mor a causa de les marrades tècniques dels vehicles», es queixen els ciutadans. El Ghannon Daily reprotxà al ministre que critiqués els usuaris, però no tingués cap paraula de reprovació per als fabricants que posen en perill la vida de la gent. Els iranians no entenen que el seu govern protegisca una indústria sense cap posibilitat de ser competitiva i que no recolze altres sectors amb major potencial. Un executiu de Saipa ja s'ha disculpat en televisió. Ha assegurat que la marca projecta plans per a millorar la qualitat dels seus vehicles. També s'haurien de millorar l'educació dels conductors i els elements de regulació del trànsit. S'hauria de prohibir, per exemple, girar a l'esquerra per a travessar la mitjana d'una autovia i passar a l'altre sentit de circulació. Es pot fer. L'autobús en què viatjava la nostra expedició ho féu vàries vegades.