L'Arbre de Guernica

El nou govern municipal vol que Xàtiva s'agermane amb Guernica. Aquesta vila basca, que patí un terrible bombardeig en 1937, conserva la Casa de Juntes, situada en un petit promontori. En temps antics, els bascs tenien un costum secular: aplegar-se sota un arbre, generalment un roure, per a decidir sobre els afers comuns. El costum estava molt generalitzat a l'Europa medieval. Pel que fa a Biscaia, cada merindad tenia el seu arbre. Amb el transcurs dels segles, adquirí notorietat el de l'anteiglesia de Lumo, a la roureda de Gernikazarra, prop d'una ermita. A l'ombra d'aquest arbre es redactaren les lleis biscaïnes fins a 1876, amb participació de totes les viles, que enviaven dos representants, junteros, a les sessions (Juntes Generales de Biscaia). Aquest forma incipient de democràcia fou glossada per filòsofs i serví d'inspiració a poetes i dramaturgs. La cançó Gernikako arbola, del bard José María Iparraguirre, és l'himne oficiós dels bascs. Els senyors de Biscaia juraven respectar les llibertats biscaïnes (els Furs de Biscaia) sota aquest roure.

Quan el senyoriu s'integrà al Regne de Castella, el títol de senyor de Biscaia passà a transmetre's junt amb el de rei. Els futurs monarques havien d'acudir a Guernica, abans de ser coronats, per a prestar so el Árbol jurament de respectar els Furs biscaïns. Només així eren reconeguts com a senyors de Biscaia. Es conserva a la Casa de Juntes un quadre d'un pintor alavès del segle XVII, Francisco de Mendieta, que representa el moment en què Ferran el Catòlic jura els Furs. L'obra es coneguda popularment com El besamanos. Durant les guerres carlines, l'aspirant a rei Carles de Borbó acudí a Guernica el 3 de juliol de 1875 per a jurar els Furs. El conjunt format per la tribuna darrere de l'Arbre i l'església de Santa Maria de l'Antiga foren construïts al segle XIX en estil neoclàssic. El seu nucli és l'església, actual Saló de Plens. La Casa de Juntes és la seu de les Juntes Generales de Biscaia. Sota l'arbre, juren el seu càrrec els presidents (lehendakaris) del Govern Basc. El roure actual, plantat en 2004, té una història ben curiosa.

Segons la tradició, l'arbre més antic documentat, denominat Arbre Pare, va nàixer al segle XIV. Provenia d'una roureda, l'Antiga, de què es té constància des del segle XII. Hom creu que l'arbre va viure fins a 1881. En 1564, hom pensà talar-lo i substituir-lo per altre —ja existia un planter amb brots del roure simbòlic. En 1742 es plantà, darrere la tribuna, un brot que seria conegut com Arbre Vell, la soca del qual encara pot veure's en un templet circular construït en un costat de la Casa de Juntes. En 1811 morí l'Arbre Pare, que fou substituït per l'Arbre Vell. En 1859 es col·locà un plançó de dos anys davant la tribuna. L'arbret morí el 1861. S'hi plantà un nou brot. L'Arbre Vell morí l'any 1892. L'Arbre Fill, plantat davant la tribuna, veié el jurament del primer president de l'autogovern del País Basc durant la II República, el lendakari Aguirre. També fou testimoni del bombardeig de Guernica en abril de 1937. Quan les tropes franquistes prengueren la vila, s'estengué el rumor que uns falangistes es disposaven a tallar l'Arbre amb destrals.

El llavors capità Jaime del Burgo Torres (pare de Jaime Ignacio del Burgo, diputat navarrès del PP entre 1989 i 2004) ordenà formar un batalló de requetès armats amb els quals voltà l'Arbre per a impedir que fos malmès. El 20 d'abril de 2004, el roure morí a causa d'un fong. Fou substituït per un dels seus brots, nascut en 1986, que presidí la Casa de Juntes fins a la seua mort en 2015. Llavors es plantà un arbre nascut el 2000 d'una bellota de l'Arbre Fill (ço és, germà del plantat en 2005), criat en un viver de l'empresa foral Basalan, encarregada de conrear plançons de l'Arbre de Guernica, i crescut en un bosc d'Arratia. El seu emplaçament a la Casa de Juntes s'ha modificat lleugerament per a millorar les condicions de creixement de les arrels. Darrere la tribuna hi ha altre arbre plantat el 3 de febrer de 1979 per Ramón Rubial. Aquest roure gaudeix de bona salut. Hauria de ser, segons la tradició, el pròxim Arbre. A finals de 2013, vaig passejar per Guernica i vaig visitar la Casa de Juntes, una experiència viatgera del tot recomanable.