Reconec que les meues apreciacions sobre la situació catalana eren totalment errònies. Pensava que Junts pel Sí i la CUP portaven la iniciativa política. Imaginava que volien conèixer els resultats de les eleccions generals espanyoles abans de reactivar el procés independentista. Bé que la Fiscalia de l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional havien actuat contra la resolució sobiranista aprovada a primeries de novembre pel Parlament de Catalunya, els destinataris de les possibles accions legals ni es van immutar; en aquell moment, la resolució parlamentària era un simple paper (les mesures que contemplava s'havien de concretar més endavant). Molts crèiem que el nou Govern de la Generalitat es constituiria en aquest mes de gener. El desafiament sobiranista no s'havia detingut, per tant. Jo pensava que els dirigents de Junts pel Sí i la CUP marcaven admirablement els temps. Quan vaig saber que la votació efectuada a l'assemblea extraordinària celebrada en Sabadell, en què s'havia de decidir si la CUP donava suport o no a la investidura de Mas, havia acabat en empat, vaig veure confirmades les meues suposicions. 1515 militants havien votat a favor de la investidura i 1515 en contra. Els dies següents, a la xarxa proliferava un comentari irònic: «La probabilitat que 3030 votants empaten és del 0,00033 (3 possibilitats entre 10.000), cosa que correspon a un esdeveniment impossible.» I és que episodis com aquest sols apareixen en relats de Pere Calders o novel·les pertsnyents al realisme fantàstic. Jo enfocava l'assumpte de manera distinta. «Com que la votació s'ha fet a porta tancada, tot és un muntatge magistral per a mantenir el suspens», vaig pensar. El proceso independentista catalán es un golpe de estado a cámara lenta, havia dit l'ínclit Alfonso Guerra. Doncs, no. La realitat era molt més prosaica i no tenia res a veure amb relats de suspens, literaris o cinematogràfics. Els militants de la CUP estaven ficats en un embolic del qual no sabien com sortir. Així de simple. I finalment han sortit. Més concretament, han fet una sortida de bombers. Sí, home. Les flames havien pres unes dimensions enormes a la brasada nacionalista i la CUP hi ha llançat uns quants poals d'aigua freda. Jo també m'he quedat fred, en comprovar que no havia entès res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada