En la cruïlla

Aquests dies s'ha dit que els socialistes tenen gran habilitat per a ficar-se en embolics interns sense ajuda de ningú. Efectivament, l'espctacle de divisió interna que està donant la gent del PSOE és lamentable. Els seus bàndols estan sumits en una guerra interna pel control del poder orgànic. Això és molt habitual en totes les formacions polítiques, sobretot després d'una desfeta electoral. Però els membres d'altres partits —els del PP, posem per cas—, malgrat patir un càstig sever dels votants en les eleccions del passat dia 20, han sabut adoptar una actitud més discreta, un perfil més baix. En vista dels seus resultats, el PSOE hauria d'haver-se retirat a un segon pla i deixar que el PP passés un bon calvari durant els seus intents de formar govern. En comptes d'això, Pedro Sánchez s'afanyà a oferir-se com alternativa davant el previsible fracàs pepero. ¿En què estaria pensant? Durant la campanya, havia quedat clar que tots anaven a la caça dels socialistes (el PP, perquè havia de vèncer l'adversari tradicional; Ciudadanos, perquè volia arrabassar als socialistes l'electorat més centrista; Podemos, perquè aspirava a substituir el PSOE com a força hegemònica de l'esquerra). Els socialistes no poden comptar, per tant, amb aliats fiables. Tanmateix, Sánchez, tot sol, posà el seu partit sota els focus. ¡Una temeritat! Deu pensar que presidir el govern d'Espanya és la millor manera d'assegurar-se la secretaria general del PSOE. Però els números no quadren per a formar una hipotètica coalició d'esquerres. A més, Pablo Iglesias també s'afanyà a posar unes condicions que compliquen l'acord amb el PSOE. Total: les sabaterades del secretari general i els barons socialistes han ficat el seu partit en una veritable cruïlla. Dóna igual quina decisió prenga; el PSOE corre el risc d'aparèixer com a únic responsable, davant l'opinió pública, d'un hipotètic fracàs dels intents de formar govern. Ni fet a posta. ¿No seria millor que el dirigents socialistes es feren invisibles durant uns dies?