Des de fa temps estan penjats al Casino Gran de Canals els retrats de dos feixistes, el dictador Francisco Franco i el falangista José Antonio Primo de Rivera. Han passat quaranta anys des de la mort del dictador i els retrats continuen presidint, impertèrrits, l'enorme saló en què els iaios juguen al dòmino. ¡Ep! Això d'impertèrrits és un dir; dues cartulines groguenques a males penes es poden sentir, o deixar de sentir, intimidades per ningú. La primera vegada que vaig entrar, a finals dels vuitanta, en aqueixa mena d'ateneu, club recreatiu, cercle agrari —de fet, és seu d'una cooperativa agrícola— o el que siga, em vaig quedar garratibat; des de dalt de la llinda que separa l'ull d'una escala, em mirava el cabdill de totes les Espanyes. Ha estat ací tota la vida, digué somrient el meu acompanyant, oriünd i veí de la vila. Jo cavil·lava absort. Ningú no ho ha destacat, però la parella i un tercer personatge recordaven vagament un calvari. Sí, home, sí, l'escena que corona tots els retaules majors de les esglésies, Crist entre els dos lladres.
Sí, perquè Franco i José Antonio flanquejaven un retrat diminut del rei emèrit. (Ja no. Ara, els dos feixistes flanquegen dues fotos, una del monarca de debò i altra del jubilat.) I jo: Escolta, mante, ¿són republicans en aquest ateneu? El meu amic obrí uns ulls com a plats. El local es va construir durant la República amb diners de la grossa de Nadal, que havia tocat al poble. ¿Ho preguntes per això? Vaig fer que no amb el cap. T'ho pregunte perquè la foto del rei és molt però que molt menuda. Sembla com si volgueren castigar-lo, baixar-lo de categoria. Era l'hora del vermut. Els parroquians de l'establiment muntaven un xivarri colossal. Els jugadors de dòmino continuaven impertèrrits —aquests sí— a la seua. Em vaig aproximar a l'orella del meu amic. La gent d'esquerra sempre subratlla que l'actual monarquia espanyola és hereva directa del franquisme, li vaig dir. I ell: Nooo. Ací no hi ha republicans. Jo, com que no entenia res de res, passí a l’ofensiva. ¿I quina classe de guingueta és aquesta, si es pot saber? ¿Un niu de fatxes?
Potser cegat per l’amor al poble natal, ell llançà balons fora. Home, ací ve l'alcalde tots els anys, el dia del vítol a Sant Antoni, i és ben rebut. (En aquella època, Canals tenia alcalde socialista.) En escoltar-lo, no poguí reprimir-me. ¿I no exigeix que retiren les fotos dels dos pinxos?, vaig interrompre. I ell: El cas és que açò és una entitat privada. Entre els socis hi ha gent de dretes i molts indiferents que deixen fer. L'alcalde no pot obligar-los a llevar els retrats. Després em va dir no sé què sobre no donar-li importància a l'assumpte. I jo: Vinga, vinga... Que els progres d'aquest poble sou uns cagarines que es deixeu esporuguir per quatre fatxes. ¡Veges tu! ¿No voldràs que perdem les pròximes eleccions?, protestà. Que sou uns cagarines. I aquesta segona vegada li ho vaig dir repetint d’espai la paraula ca-ga-ri-nes. I ell, una mica mosquejat: ¡Que no! Encara que... No sé. I va somriure. Pagà la consumició i sortírem al carrer. I abans d'acomiadar-nos: Esperem que les petjades franquistes desapareguen aviat d'aquest reducte de carcamals.
Doncs no. Hem arribat a 2016 i els dos fatxes —el Laurel i el Hardy de la dictadura, podríem dir— continuen presidint el Casino Gran (acompanyats d'unes figures règies per a dissimular). No vagen a pensar que la culpa és dels socis, eh. Resulta que mai no ha estat el moment adequat per a la delicadíssima operació de refermar una escala contra la llinda, enfilar-s'hi i despenjar les fotos. Els regidors de Reiniciem, fillols de Pablo Iglesias, han demanat, com ho havien demanat abans altres partits polítics i grups culturals, que l'entitat propietària del Casino lleve els retrats. Això sí que no, mantes, diu el president del club. ¡No és el moment! Llavors, Reiniciem Canals ha demanat que cap autoritat municipal no acudisca al vítol. No és precís exagerar, han vingut a dir alcalde i regidors de Compromís i PSOE. Vostès pensaran: però els festers, amb Bandera i Cuiros al capdavant, es negaran a posar un peu al Casino. ¡Ha! Ni pensar-ho. I jo em pregunte: ¿Hi haurà antifranquistes a Canals? ¡I tant! ¡El cagacalces del meu amic, sense anar més lluny!
(publicat a Levante-EMV, el 09/01/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada