Els del PP, que ara estan embolicats amb l'auditoria del deute municipal —segons ells, molt manegada—, feien, durant els seus anys de govern, urbanisme escampadís. «¿I què vol dir això d'escampadís», es preguntaran vostès. ¡El contrari de compacte! Anar disseminant actuacions urbanístiques ací i allà amb un únic pla preconcebut: unflar bona cosa la bombolla immobiliària. L'esbandiment era tret característic de l'anterior alcalde. Posava l'ull allà on hi hagués un bon forat: política, futbol, negocis... I mentre, la nostra ciutat anava al seu aire. Afortunadament, les noves autoritats municipals han canviat el xip. Els membres del tripartit han comprès que no s'ha d'actuar de manera difusa. Xàtiva ha de tenir un projecte urbà —com el tenen totes les ciutats europees avançades. Les regidories d'Urbanisme, Mobilitat i Patrimoni Històric-Artístic han posat mans a l'obra. Volen debatre amb diferents col·lectius ciutadans quin model de ciutat ens convé. Ja han començat els fòrums de debat i les crides a la participació. En principi s'aposta per un model innovador basat en els pilars de l’habitabilitat, la sostenibilitat i el respecte pel patrimoni.
A finals de desembre, l'Ajuntament convocà diferents entitats per a explicar el seu projecte de desenvolupament urbà sostenible i integrat (Estratègia DUSI), instrument de planificació que permetrà optar a finançament europeu provinent dels fons FEDER d'ací a l'any 2020. L'equip professional al qual s'ha encarregat l'elaboració del projecte féu un diagnòstic de la situació en què es troba la ciuat. Es passà revista a les fortaleses i les debilitats, a les amenaces i les oportunitas pendents d'abordar. Es van constituir quatre taules rodones. Els participants van fer nombrosos suggeriments. Aviat es faran públiques les conclusions. El govern municipal té clar que s'ha d'atendre la veu de tots els ciutadans. És més: per a canviar el paradigma urbanístic, cal també màxim consens entre els grups polítics locals. L'Estratègia DUSI persegueix diversos objectius: posar en valor el patrimoni i la cultura de la ciutat, desenvolupar l'activitat turística, resoldre els problemes de mobilitat —tant dels residents com dels visitants— i crear espais al centre històric destinats a usos residencials i al desenvolupament d'iniciatives lligades amb la nova economia.
Aquest cap de setmana, tenim una nova cita: "La ciutat que volem, jornades d'estudi del conjunt històric". L'Ajuntament vol iniciar un procés de reflexió sobre el model cap al qual ha de tendir Xàtiva. Experts i representants de col·lectius ciutadans faran les seues aportacions. Les jornades estan obertes a la participació del públic i compten amb la col·laboració de diverses entitats: Associació d'Amics de la Costera, Iniciativa Cívica pel Centre Històric, Delegació del Col·legi d'Arquitectes i les universitats públiques valencianes. Els participants estudiaran la realitat del nucli històric des de diverses perspectives: històrica, social, política i econòmica. Entre els objectius de les jornades figura la definició de mètodes de gestió del patrimoni històric i artístic que asseguren la seua conservació i el seu aprofitament. Es pretén que aquesta cita siga preludi d'una planificació consensuada i coherent. De la seua acceptació i la seua continuïtat depèn el futur socioeconòmic de la ciutat, molt afectada a hores d'ara pels efectes de la crisi.
El desenvolupament de les jornades d'estudi pivotarà al voltant de cinc eixos principals: elecció de model, Pla Especial del Conjunt Històric-Artístic, ordenació i regulació del trànsit, dinamització turística i foment de l'activitat comercial i hostalera. En fi, aquestes iniciatives demostren que les nostres autoritats locals s'han posat les piles, cosa que és d'agrair. Calia una reflexió teòrica sobre el sentit de les polítiques municipals. Fins ara no hi havia un model a seguir. (Max Weber deia que les accions humanes han de ser intel·ligibles, és a dir, han d'estar dotades de sentit.) Xàtiva s'expandia de manera orgànica, com els vegetals. Les convocatòries que s'acaben d'esmentar proporcionaran les pautes a seguir, establiran les bases teòriques en què han de recolzar els projectes per a la ciutat del futur. Ja toca, però, passar de la teoria a la pràctica, ja toca començar a veure concrecions.
(publicat a Levante-EMV, el 22/01/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada