No hi ha manera d'aclarir-se amb les enquestes. Cadascuna diu una cosa
diferent. És impossible saber, per tant, si el PP té pitjors expectatives del
que diuen els sondejos encarregats pels seus mitjans afins, o si les
perspectives de C's estan unflades, o si Podemos està realment estancat, o si
el PSOE baixarà a la tercera posició. Mai no havia estat tan clara la poca
fiabilitat dels estudis demoscòpics. En qualsevol cas, el panorama polític que s'albira
com a resultat de les pròximes eleccions és per a posar-se a tremolar. Les
possibilitats que torne a governar la dreta són molt elevades. Les combinacions
podrien ser múltiples: acord entre PP i C's, o entre C's i PSOE, o entre PP i
PSOE... Qualsevol d'aquestes alternatives serviria per a preservar l'estatu quo
actual. Al cap i a la fi, ¿quin objectiu persegueix l'operació de disseny que és
Ciutadans? Garantir que tot continue igual, que els poders fàctics no perden el
control de les institucions públiques. El sistema només està disposat a fer
canvis merament cosmètics —lampedusians. És més: l'entrada de C's en una de les
combinacions de govern que s'acaben d'esmentar podria significar per a les
autonomies la pèrdua de moltes competències; Ribera i els seus coreligionaris
no dissimulen llur jacobinisme. Ací, al País Valencià, ja hem tingut ocasió
d'escoltar les opinions de Carolina Punset sobre l'ús del valencià, posem per
cas. També sabem què opina Ribera sobre els nostres problemes de finançament.
Diu que el dèficit fiscal valencià és inexistent. En altres paraules: Ciutadans
diu coses que ni el PP s'havia atrevit a dir. Una coalició
PSOE-Podemos seria el mal menor. Tanmateix, les enquestes no van en aqueixa
direcció. Com vaig apuntar en altre post, sols queda esperar que estiguen
equivocades o manipulades. Tremolins m'entren, només de pensar en allò que
podria passar en la pròxima legislatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada