Les eleccions generals del pròxim dia 20 no afecten directament la vida política local. És més: el percentatge de vots obtinguts per cada grup representat al nostre consistori difícilment seria extrapolable a uns hipotètics comicis locals. Els votants no solen comprtar-se igual en totes les eleccions. Es vota d'una manera a les generals i d'altres molt distintes a les autonòmiques i les locals. L'exemple el tenim a Xàtiva; en les eleccions del passat 24 de maig, molts xativins votaren Compromís a les autonòmiques i Esquerra Unida a les municipals. Com a conseqüència, EUPV, tot i obtenir un pèssim resultat al conjunt del País Valencià —es va quedar sense representació a les Corts—, li va fer un bon sorpasso a Compromís en la nostra ciutat. De fet, els nacionalistes no eren imprescindibles per a la formació del govern local. Temps hi haurà d'analitzar amb deteniment els motius d'aquestes diferències entre els resultats obtinguts per cada formació als nivells local i autonòmic. La composició de les llistes electorals i la presència o l'absència de la nova força emergent, Podemos, podrien explicar el fenomen. En qualsevol cas, les dades que aporten el dia 20 les diferents taules xativines indicaran com estàn els ànims polítics de la ciutadania.
Des de maig, s'han produït algunes novetats. La més destacada és, sens cap dubte, l'aliança de Podemos i Compromís. Els ànims es van agitar a les files de Compromís per culpa de l'acord. Bé que les aigües s'han calmat momentàniament, la processó li va per dins. En aquests moments, com que les enquestes auguren un resultat electoral molt bo per a la coalició "Compromís-Podemos-És el moment", la militància es dedica exclusivament a fer campanya. La calma no aconsegueix d'amagar, però, la mar de fons. En moltes poblacions, els militants de Compromís —majoritàriament afiliats al Bloc Nacionalista— treballen per un costat i els de Podemos, per altre. Al cap i a la fi, el Bloc i Podemos són com l'aigua i l'oli. Xàtiva és un cas peculiar. El cercle local de Podemos, molt actiu durant la temporada estival de 2014, entrà posteriorment en un període de convulsions internes. Si hem de jutjar per l'assistència a les primeres assemblees obertes, entre els seguidors locals de Pablo Iglesias hi havia de tot: unes poques cares noves i moltes conegudes: militants i exmilitants del PSOE i altres grups de l'esquerra —Podemos accepta la doble militància—, activistes socials que ja havien estat protagonistes de mil batalles a la nostra ciutat, etc.
Cal pensar que els simpatitzants xativins de Podemos votarien a EUPV en els comicis municipals. (Això explicaria, en part, el magnífic resultat local obtingt per la formació d'Alberto Garzón.) El pròxim dia 20, les coses seran distintes; els seguidors de Podemos podran votar una llista en què apareix el seu logotip. Assistim, però, a una situació paradoxal: des de fa temps, el cercle local de Podemos sembla desmantellat —o inactiu, no sé. Conclusió: a casa nostra, sols la militància del Bloc està fent campanya a favor de "Compromís-Podemos-És el moment". I no acaben ací les paradoxes; molts votants fidels de Compromís donaran suport, indirectament i sense cap convenciment, a Iglesias i Errejón. ¿Servirà per a millorar la situació dels valencians, aquest embolic? No sé. El vent de ponent mai no sol portar bonança. D'altra banda, no està gens clar que els resultats dels comicis del dia 20 permeten la formació d'un govern de progrés.
La campanya electoral, que es troba a l'equador, està provocant fricions entre els partits d'esquerres. Compromís i Podemos intenten rossegar vots al PSOE de manera gens dissimulada. Mònica Oltra aspira a convertir-se en la pròxima presidenta de la Generalitat. Les enquestes vaticinen un esfondrament dels socialistes i una remuntada de la coalició Compromís-Podemos. Aquest horitzó suscita interrogants. Després de sumar i restar vots, ¿s'aconseguirà la majoria parlamentària suficient per a formar un govern de coalició PSOE-Podemos a Madrid? En cas contrari, ¿es veurà afectada la convivència entre socis, al govern de la Generalitat? La coalició PSOE-Podemos no està garantida de cap manera; ara mateix, la dreta va per davant de l'esquerra als sondejos. Unidad Popular —nova marca d'IU— lluita per la mera supervivència. Esperem que la cita del dia 20 no remoga les aigües de les institucions polítiques valencianes.
(publicat a Levante-EMV, el 12/12/2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada