Final de campanya

L'última setmana de campanya ha tingut algunes fites importants. Una d'elles fou el debat cara a cara entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy. Abans de la cita, els altres candidats a la presidència del Govern ja havien condicionat aquest debat. Heus ací alguns dels seus pronòstics: «Sánchez i Rajoy representen el bipartidisme, la corrupció i una manera de fer política obsoleta. Obviaran els casos de coruupció per a no entar en el "tu més". Voldran salvar-se la cara l'un a l'altre. Tant el PP com el PSOE tenen molts draps bruts que amagar. "Que es besen, que es besen", caldrà dir-los. Ja veuràs.» És més: des d'un canal de televisió s'havia muntat una guingueta estranya: Albert Rivera i Pablo Iglesias anaven a analitzar el debat de Sánchez y Rajoy, és a dir, a criticar el cara a cara sense possibilitat de defensa dels al·ludits. No es complí, però, el guió previst; Pedro Sánchez acorralà Mariano Rajoy. Aquest es quedà ben desconcertat davant les escomeses dialèctiques del seu adversari; possiblement, el cap del PP havia abordat el debat amb excessiva arrogància. Sempre presumieix d'estar en possessió del seny, de fer les coses com Déu mana.

«Sánchez no voldrà ficar-se en cap embolic; li puc recordar l'herència de Zapatero, li trauré els ERO d'Andalusia, l'aclapararé amb la creació d'ocupació i la recuperació econòmica», degué pensar Rajoy amb suficiència i flegma gallega. Fins i tot degué creure que li estava fent un favor al candidat socialista, acceptant debatre amb ell. ¿Tan tanoca és Mariano Rajoy? No sé. Tots els analistes polítics havien dit per activa i per passiva que el cara a cara era l'últim cartutx de Pedro Sánchez, necessitat d'invertir la tendència de les enquestes. Tots els sondejos li auguraven un resultat catastròfic. Des del principi, el socialista marcà el ritme del debat, donà per amortitzada l'herència de Zapatero i desmuntà tot l'argumentari econòmic i social de Rajoy, que no donava crèdit al cariu que prenia l'intercanvi dialèctic. El llenguatge corporal de l'encara president —els tics nerviosos del seu ull esquerre i uns tremolins de peus ben visibles— era tot un poema. El moment culminant arribà quan Sánchez amollà la frase que acabarà marcant tota la campanya 2015: «Vostè no és una persona decent.» ¡Pobre Mariano Rajoy! ¡Noquejat i contra les cordes!

Gran decepció a la guingueta del canal de televisió. Els participants ja no podien cridar «que es besen, que es besen». ¿Quina va ser la seua reacció? ¡Canvi de plans! «És l'últim debat d'una època. Per a debatre no és precís baixar al fang. Es poden dir les coses sense insultar...», van ser les seues observacions. La hipocresia d'Iglesias, Rivera i Rajoy és evident; tots ells han insultat els seus adversaris en més d'una ocasió. Tothom recordarà les boniqueses que dedicava Rajoy, des de l'oposició, al president Rodríguez Zapatero. Aquests dies, l'hemeroteca també ha repescat moltes expressions insultants d'Iglesias i Rivera. En fi, jo crec que els donava exactament igual, als líders de Podemos i Ciudadanos, un desenvolupament moderat o crispat del cara a cara; un i altre havien decidit anticipadament el seu veredicte —sobretot pel que fa a Sánchez—: «Tant se val barret roig com barret blau.» Tanmateix, jo, que vaig veure el debat, crec sincerament que Sánchez el guanyà amb claredat. S'atreví a dir a la cara allò que Albert Rivera, posem per cas, insinuà amagat darrere una portada de periódic i en absència de l'interessat. Sánchez fou més valent.

¿Li servirà per a remuntar les seues expectatives de vot? Sembla que no. En tot cas, l'episodi demostra que tots van a la caça del PSOE. Ja sé que s'ho té merescut, però jo no trobe utilitat al declivi socialista si propicia una majoria absoluta de la dreta. I açò em porta a l'altra fita de la campanya electoral: l'agressió a Rajoy. Tot indica que l'autor és un jove desequilibrat —familiar del president per a més inri. Es tracta, per tant, d'un acte aïllat. Tots els partits, PSOE inclòs, s'afanyaren —no podia ser d'altra manera— a condemnar sense pal·liatius l'atac. Mariano Rajoy demanà que no se'n tragueren conseqüències polítiques, però els mitjans de la caverna establiren aviat lligams estrafolaris. «Pedro Sánchez, en crispar l'ambient amb els seus insults, afavorí la violència de l'eixelebrat», venien a dir. ¿Reportarà vots al PP, una hipotètica reacció de simpatia amb Rajoy? Esperem que no. En tot cas, ja és mala sort que un incident desafortunat emboire el final de campanya. Afortunadament, els trackings reservats anuncien una remuntada espectacular de Podemos. La majoria absoluta d'esquerres encara no està perduda. ¡Matèria per a la reflexió!