La meua dona i jo estàvem
asseguts a taula en un restaurant. Jo em fixava en una xica borratxa que seia
sola en una taula pròxima i que balancejava la seua copa. La meua dona
preguntà:
—¿La coneixes?
—Sí —vaig dir jo—. És una
antiga promesa meua... Sé que començà a beure després de separar-nos, ja fa
bastants anys. Pel que sé, mai més no ha tornat a estar sòbria.
—¡Déu meu! —exclamà la meua
dona—. Mai no m’havia parat a pensar que algú pogués celebrar una cosa durant
tant de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada