Mantenir-se al poder

La proposta pepera de modificar la llei electoral ocupa totes les primeres planes. ¿Què pretén aquesta iniciativa? ¡Implantar un sistema majoritari! Als països democràtics hi ha, bàsicament, dos sistemes electorals: el proporcional i el majoritari. Amb el primer, totes les opcions polítiques tenen probabilitat d’obtenir representació, però els resultats electorals obliguen freqüentment a realitzar pactes de govern. Per la seua banda, el sistema majoritari dóna tota la representació d’una circumscripció al partit guanyador, cosa que afavoreix les majories absolutes. El sistema que s’aplica a les conteses electorals espanyoles (generals, autonòmiques i municipals) és el proporcional. Ara bé, la combinació de diversos factors (dimensió i distribució de circumscripcions, mínim de vots necessaris per a obtenir representació i aplicació de la llei D’Hont) ens aproxima sovint al sistema majoritari. En conseqüència, forces polítiques com IU no solen estar adequadament representades a les Corts Generals i les assemblees autonòmiques. Fins ara, els partits majoritaris estaven la mar de contents. Però tan aviat com les perspectives electorals han començat a tòrcer-se, el PP ha anat fent propostes que, amb l’excusa de regenerar la vida política, intenten, en  realitat, assegurar la permanència de la dreta al poder local i autonòmic. Primer, llançà la iniciativa de reduir el número d’escons als parlaments autonòmics. «Estalviarem diners», afirmà demagògicament, sense explicar els efectes polítics de la mesura: la fórmula D'Hondt assegura molta proporcionalitat en un sistema amb gran número d’escons per circumscripció, però esdevé pràcticament majoritari quan els votants estan dividits en moltes circumscripcions amb un número reduït de representants. (Els partits menuts mai no obtenen representació en circumscripcions com Sòria o Àvila.) Ara, el PP anuncia la seua intenció de modificar el sistema d’elecció d’alcaldes. Vol designar els candidats més votats, encara que no compten amb majoria absoluta. El bipartidisme, hegemònic des de la Transició, comença a trontollar. El PP a penes té aliats per a formar majories de govern. Intenta barrar el pas, per tant, a possibles pactes municipals d’esquerres. ¿Regenerar la vida política? ¡No! Mantenir-se al poder.