A principis del segle XX, el Castell de Xàtiva fou propietat dels Casesnoves, de Bernardo Gómez i, finalment, de Gregorio Molina. Bernardo Gómez Igual, senador i propietari dels magatzems El Siglo Valenciano, va reformar en estil neogòtic l'antiga residència dels Casesnoves, construïda a la zona
central del conjunt, entre el
castell major i el menor. El polític i empresari optà per un estil
que, d’acord amb els criteris de l’època, "harmonitzava" amb les
construccions medievals del voltant. El conjunt d'esbarjo quedà constituït per una torre senyorial, una capella, unes esplanades i les dependències annexes.
També fou refeta, en estil neogòtic, la Porta Ferrissa, actual accés principal al castell —havia
existit un porta situada al davant, la Porta Forana, de la qual no queden
vestigis.
En definitiva, el castell adquirí una nova aparença. La zona que separa les noves edificacions rebé una denominació pretensiosa: pati d'armes. El xalet
neogòtic, producte de la coentor burgesa noucentista, serví d’allotjament a convidats “il·lustres”
de don Gregorio Molina: l’arquebisbe Marcelino Olaechea, primer prelat que
qualificà de croada la Guerra Civil, el ministre franquista José Solís Ruiz, la
sonrisa del régimen... Imagine que els personatges quedarien encantats amb
l’aspecte de la torre estiuenca. Avui, les normes que regulen la rehabilitació del
patrimoni i la seua conservació no permetrien de construir un pastitx enmig d’un conjunt històric
protegit —recordem la polèmica del Teatre Romà de Sagunt. Durant la primera
meitat del segle XX, hi havia, però, molta permissivitat.
Afortunadament, la coentor s’havia
anat difuminant. La pàtina del temps havia igualat colors i textures, i l’exin castillo
tenia un passar. És més, els visitants incultes, o poc observadors, a penes
notaven l’artificiositat de la construcció moderna. Però la cursileria no ha
desaparegut del tot; continua campant al consistori xativí. La regidoria de Turisme, que sembla dirigida per una persona coenta a matar, ha decidit que els
edificis del “pati d’armes” havien de recuperar, en tota la seua esplendor originària, l’aspecte de les golden series
d’Exin Castillos. I heus ací que ha
permès pintar algunes parets en estil colorín colorado. ¡Mare meua! Ara diu que només s'ha fet una prova de color. Una prova de color no necessita tants metres quadrats de façana. ¡Ficada de peus i coentor, molta coentor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada