Una senyora força
entrada en anys, que mira la mar des de la coberta d’un vaixell, agafa fermament
les ales del seu barret amb les dues mans, per tal d’evitar que el vent se l’emporte.
Un home s’aproxima i diu:
—Perdone senyora. S’ha
adonat que el vent està alçant-li la faldilla?
—Sí, però necessito
les dues mans per a sostenir la meua pamela.
—Li ho dic perquè
pràcticament està ensenyant... En fi, ¡les natges! —fa l’home, una mica apurat.
La velleta alça la
vista a les ales de la pamela i després dirigeix la mirada als seus baixos.
—Cavaller, qualsevol
cosa que veja de cintura cap avall ja té una antiguitat de vuitanta-cinc anys,
però el barret me’l vaig comprar ahir! —afirma amb indiferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada