Sovint,
les imatges dels fotògrafs transcendeixen els aspectes merament documentals i
apareixen envoltades d’un halo poètic que, malgrat les aparences, té poc a
veure amb el pictorialisme. La fotografia no està emparentada amb la pintura o
el dibuix. Semiòlegs com Roland Barthes han ficat de relleu que la fotografia
entronca amb l’art a través del teatre. Fotògrafs com Alberto García-Alix o Ouka
Leele en són un bon exemple; els personatges retratats per aquests artistes es
captenen igual que els actors i les actrius damunt d’un escenari. He recordat
aquestes reflexions en trobar a la xarxa una imatge fotogràfica que rememora la figura
de Lucrècia Borja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada