Cada vegada hi ha més gent que reivindica la
república. Ara bé, ¿en quin model republicà pensen els seus defensors? Jo tinc
clar, per exemple, que una III República Espanyola jacobina i centralista, com
la de França, no ompliria les meues expectatives; l’estat veí no reconeix més
nació que la francesa. Per al jacobinisme francès, Catalunya Nord, Occitània,
Bretanya, Iparralde i Còrsega no existeixen. Les llengües nacionals distintes
del francès, titllades despectivament de patuès, estan proscrites de l’escola
pública, dels organismes oficials i dels mitjans de comunicació. El territori
històric d’Occitània està fragmentat i dividit entre diverses regions i
diversos departaments —ja se sap: divideix i venceràs. Al departament dels
Pirineus Atlàntics, pertanyent a la regió d’Aquitània, conviuen Iparralde (el
País Basc francès) i la regió occitana de Bearn; al departament dels Pirineus
Occidentals, pertanyent al Llenguadoc-Rosselló, conviuen la Catalunya Nord i la
comarca occitana de la Fenolleda. No hi ha cap departament o regió
administrativa que reba la denominació de Catalunya o País Basc. A nivell
polític, la descentralització de l’estat francès és nul·la. Centralisme i
uniformisme són els trets més característics de la República Francesa. Una república
així no m’interessa. I és que moltes reflexions sobre la república estan
esbiaixades perquè parteixen d’un apriorisme: es dóna per suposat que els seus
límits territorials haurien de coincidir amb els de l’actual Regne d’Espanya.
S’oblida, per exemple, que algunes forces polítiques de Catalunya reclamen una
República Catalana. (Del País Valencià, millor no parlar; les seues aspiracions
d’emancipació nacional fan riure.) En definitiva, s’ha de recordar que totes
les repúbliques no són iguals. Hi ha repúbliques populars, repúbliques
federals, repúbliques confederals, repúbliques bolivarianes, repúbliques a
seques... D’altra banda, tothom sembla donar per fet que l’espanyola seria una
república de cultura, progrés, tolerància, igualtat, benestar i justícia
social, una república respectuosa amb les peculiaritats nacionals.
L’experiència demostra, però, que hi ha moltes repúbliques, arreu del món, que
no asseguren cap de les notes que s’acaben d’enumerar. ¿Hi ha igualtat i
justícia social, posem per cas, als Estats Units d’Amèrica del Nord? ¿Les
repúbliques llatinoamericanes respecten les seues nacions indígenes? ¿És Rússia
un país democràtic? En fi: república sí, ¿però quina?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada