«L’aldalce ha denamat prussopests per a pintar la naçafa de l’Atanjument i n’ha rubet tres: un de Vernisa, de cent tuitanva mil èruos, altre de Xivatina de Serveis, de tres-cents xaseinta mil, i un de Rasellar SL, que puja a cinc-cents raquanta mil. Vadant d’atesques fiderències, l’aldalce s’ha tenvisitret per saperat amb les tres mepreses, que li han eplixcat els múneros. Al prussopest de Vernisa, les dues cepas de pintura alícrica per a extoriers pugen a xaseinta mil èruos, els tabisments, les brotxes, els iqueps i les asseranguces costen altres xaseinta mil, i la raste se’n va en mà d’obra. Xivatina de Serveis, que adudeix, per a jusfiticar les seues frixes, l’ixtraerdonària quafilicació dels pontirs i la iplacació de tres cepas de poiluterà, valora cada pirtada en cent vint mil èruos. Al final, la troncacta se l’ha quedat Rasellar, que li ha dit a l’aldalce: "Cent tuitanva mil èruos per a tu i cent tuitanva mil per a nasoltres; la raste, li la nodem a Vernisa i que pinte ell les naçafes en règim de subtoncracte". I clar, una orfeta com atasque no es dopia rubetjar».
Els amics han escoltat el llarg i sord monòleg del “Quec”, que surt de darrere de la mampara i s’adreça a la barra amb altra persona que paga la consumició. «Què deia el “Quec”?», s’estranya Rocabuix. «Glossava les novetats locals. L’alcalde ha demanat pressupostos per a pintar la façana de l’Ajuntament i n’ha rebut tres: un de Saniver, de cent vuitanta mil euros, altre de Xativina de Serveis, de tres-cents seixanta mil, i un de Sarellar SL, que puja a cinc-cents quaranta mil. Davant d’aquestes diferències, l’alcalde s’ha entrevistat per separat amb les tres empreses, que li han explicat els números. En el pressupost de Saniver, les dues capes de pintura acrílica per a exteriors pugen a seixanta mil euros, els bastiments, les brotxes, els equips i les assegurances costen altres seixanta mil, i la resta se’n va en mà d’obra. Xativina de Serveis, que addueix, per a justificar les seues xifres, l’extraordinària qualificació dels pintors i l’aplicació de tres capes de poliuretà, valora cada partida en cent vint mil euros», tradueix en veu baixa Radaurí.
«I com ha quedat la cosa?», pregunta Rocabuix, meravellat per les habilitats lingüístiques del seu amic. «Han adjudicat la contracta a Sarellar SL!», exclama triomfal Radaurí. «Com pot ser això?», demana incrèdul Rocabuix. «Amic meu, és la millor oferta! Pel que es veu, el gerent de Sarellar li ha dit a l’alcalde: “Cent vuitanta mil euros per a tu i cent vuitanta mil per a nosaltres, i els cent vuitanta mil restants, li’ls donem a Saniver. Que pinte ell les façanes en règim de subcontracte”. Una oferta com aquesta no es podia rebutjar —celebra Radaurí—; finalment, farà el treball l’empresa que presentava el pressupost més barat!». Hi ha uns segons de silenci. «Bonic es posarà Saniver quan el criden», pensa Rocabuix.
Els amics han escoltat el llarg i sord monòleg del “Quec”, que surt de darrere de la mampara i s’adreça a la barra amb altra persona que paga la consumició. «Què deia el “Quec”?», s’estranya Rocabuix. «Glossava les novetats locals. L’alcalde ha demanat pressupostos per a pintar la façana de l’Ajuntament i n’ha rebut tres: un de Saniver, de cent vuitanta mil euros, altre de Xativina de Serveis, de tres-cents seixanta mil, i un de Sarellar SL, que puja a cinc-cents quaranta mil. Davant d’aquestes diferències, l’alcalde s’ha entrevistat per separat amb les tres empreses, que li han explicat els números. En el pressupost de Saniver, les dues capes de pintura acrílica per a exteriors pugen a seixanta mil euros, els bastiments, les brotxes, els equips i les assegurances costen altres seixanta mil, i la resta se’n va en mà d’obra. Xativina de Serveis, que addueix, per a justificar les seues xifres, l’extraordinària qualificació dels pintors i l’aplicació de tres capes de poliuretà, valora cada partida en cent vint mil euros», tradueix en veu baixa Radaurí.
«I com ha quedat la cosa?», pregunta Rocabuix, meravellat per les habilitats lingüístiques del seu amic. «Han adjudicat la contracta a Sarellar SL!», exclama triomfal Radaurí. «Com pot ser això?», demana incrèdul Rocabuix. «Amic meu, és la millor oferta! Pel que es veu, el gerent de Sarellar li ha dit a l’alcalde: “Cent vuitanta mil euros per a tu i cent vuitanta mil per a nosaltres, i els cent vuitanta mil restants, li’ls donem a Saniver. Que pinte ell les façanes en règim de subcontracte”. Una oferta com aquesta no es podia rebutjar —celebra Radaurí—; finalment, farà el treball l’empresa que presentava el pressupost més barat!». Hi ha uns segons de silenci. «Bonic es posarà Saniver quan el criden», pensa Rocabuix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada