Sí, TV3 fa nosa al PSOE i a les seues franquícies catalana i valenciana, PSC i PSPV respectivament. Repassem, si no, la història. Fins a 1989, TV3 havia estat el tercer canal valencià gràcies a esforços estrictament privats: el seu senyal era difós per la xarxa d'estacions reemissores instal·lada per Acció Cultural del País Valencià i les persones que volien rebre'l havien de modificar les antenes col·locades a les seues llars. A poc a poc, aquell senyal anà escampant-se pel País. I clar, Joan Lerma, llavors president de la Generalitat Valenciana, no podia tolerar que un canal català, la televisió d'una comunitat governada pels nacionalistes "exacerbats" de CIU, envaís el nostre territori.
Ben aviat, el govern de Felipe González autoritzà la creació d'una televisió valenciana, assignant-li les freqüències que ocupava TV3. Quan, el 1989, Canal 9 inicià les seues emissions, esclatà el conflicte. La Generalitat Valenciana, amb el suport del ministre Barrionuevo, aconseguí una orde judicial per a tancar els reemissors d'ACPV. Aquella orde, executada per la Guàrdia Civil, permeté que Canal 9 comencés a emetre, en vespres electorals, amb un 95 % de cobertura, utilitzant una infrastructura que havien pagat de la seua butxaca nombrosos ciutadans privats. El súmmum de la cara dura!
Afortunadament, el conflicte acabà solucionant-se i la televisió de Catalunya es pogué veure, al sud de la Sénia, durant vint anys. La tranquil·litat s'acabà, però, quan Montilla, durant la seua etapa de ministre, llevà a Acció Cultural les darreres freqüències analògiques que ocupava el senyal de TV3, per tal d'adjudicar-les a La Sexta, un nou canal generalista d'àmbit estatal (els socialistes seguien anteposant llurs interessos electorals a la conveniència de dotar la nostra llengua d'un espai de comunicació propi). Mentrestant, els correligionaris valencians sense badar boca!
Perquè als socialistes mai no els ha interessat d'assegurar la recepció de TV3 a casa nostra. Quan el govern valencià, en mans del PP, anuncià la seua intenció de tancar les emissions de la cadena catalana, l'actual ministre del ram, el socialista Joan Clos, premià la Generalitat Valenciana amb dos multiplex, en comptes de reclamar-li la titularitat dels canals TDT que volia precintar (que, en no estar cedits a cap comunitat autònoma, continuen sent estatals). L'executiu valencià s'ha trobat, doncs, amb un "regal" plogut del cel: vuit canals nous, set dels quals s'adjudicaran als amics i podran emetre en castellà.
En definitiva, les declaracions recents del senyor Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, membre de l'Executiva Nacional del PSC i primer secretari del PSC de Barcelona, són ben aclaridores: "Es necesario arrancar la costra nacionalista de TV3 y Catalunya Ràdio para conseguir unas emisoras de la Generalitat neutrales y sin sesgo partidista; ahora mismo, estos medios son despiadados con el gobierno catalán". Efectivament, TV3 fa nosa als socialistes.
Ben aviat, el govern de Felipe González autoritzà la creació d'una televisió valenciana, assignant-li les freqüències que ocupava TV3. Quan, el 1989, Canal 9 inicià les seues emissions, esclatà el conflicte. La Generalitat Valenciana, amb el suport del ministre Barrionuevo, aconseguí una orde judicial per a tancar els reemissors d'ACPV. Aquella orde, executada per la Guàrdia Civil, permeté que Canal 9 comencés a emetre, en vespres electorals, amb un 95 % de cobertura, utilitzant una infrastructura que havien pagat de la seua butxaca nombrosos ciutadans privats. El súmmum de la cara dura!
Afortunadament, el conflicte acabà solucionant-se i la televisió de Catalunya es pogué veure, al sud de la Sénia, durant vint anys. La tranquil·litat s'acabà, però, quan Montilla, durant la seua etapa de ministre, llevà a Acció Cultural les darreres freqüències analògiques que ocupava el senyal de TV3, per tal d'adjudicar-les a La Sexta, un nou canal generalista d'àmbit estatal (els socialistes seguien anteposant llurs interessos electorals a la conveniència de dotar la nostra llengua d'un espai de comunicació propi). Mentrestant, els correligionaris valencians sense badar boca!
Perquè als socialistes mai no els ha interessat d'assegurar la recepció de TV3 a casa nostra. Quan el govern valencià, en mans del PP, anuncià la seua intenció de tancar les emissions de la cadena catalana, l'actual ministre del ram, el socialista Joan Clos, premià la Generalitat Valenciana amb dos multiplex, en comptes de reclamar-li la titularitat dels canals TDT que volia precintar (que, en no estar cedits a cap comunitat autònoma, continuen sent estatals). L'executiu valencià s'ha trobat, doncs, amb un "regal" plogut del cel: vuit canals nous, set dels quals s'adjudicaran als amics i podran emetre en castellà.
En definitiva, les declaracions recents del senyor Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, membre de l'Executiva Nacional del PSC i primer secretari del PSC de Barcelona, són ben aclaridores: "Es necesario arrancar la costra nacionalista de TV3 y Catalunya Ràdio para conseguir unas emisoras de la Generalitat neutrales y sin sesgo partidista; ahora mismo, estos medios son despiadados con el gobierno catalán". Efectivament, TV3 fa nosa als socialistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada