El papa Calixt III

Aquests dies se celebra a Xàtiva la Fira Borja. La programació, que combina diversos elements —concerts de música antiga, gastronomia, visites guiades, itineraris teatralitzats, jocs, artesania, exposicions—, permet reviure l'època de la família valenciana més universal. Una de les figures menys conegudes del llinatge és el papa Calixt III. La tradició sol vincular la figura d'Alfons de Borja amb Vicent Ferrer. Una narració amb poca aparença d'historicitat —manca documentació coetània que la confirme— suggereix que el frare dominicà va fer una profecia. En realitat, deu tractar-se d'una història imaginada, d'una llegenda. N'hi ha tres versions. El dominicà, de visita a Xàtiva, en veure la gran intel·ligència d'Alfons (llavors un xiquet de vuit o deu anys), aconsellà als pares que el dedicaren als estudis. L'episodi s'hauria produït, per tant, vers el 1388 —Alfons havia nascut en 1378. Però Miquel Navarro ho conta d'altra manera. En 1409, Alfons escoltà a València un sermó de Ferrer. El dominicà, després de la predicació, s'aproximà al Borja i li va profetitzar: «Arribaràs a ser papa i em canonitzaràs.» Alfons tenia 31 anys. Ja no era un xiquet.

D'altra banda, des dels 16 anys, estudiava a Lleida, la qual cosa no lleva que pogués fer alguns viatges a València. Posem les coses en context. Es pensa que Alfons havia nascut a la Torreta de Canals, però la sua família es va traslladar a Xàtiva. (De fet, el xiquet va ser batejat a l'església xativina de Santa Maria, futura col·legiata per privilegi del papa Luna, Benet XIII.) Alfons, després de fer les primeres lletres a la ciutat, en l'escola de Llatinitat i Lògica, marxà a València a estudiar Arts. Més tard, acudiria a l'única universitat que hi havia llavors a la Corona d'Aragó, l'Estudi General de Lleida. Quant a Vicent Ferrer, ensenyava teologia a la catedral de València des de 1378. Se sap que era una persona eixuta i freqüentment empipada. A partir de 1399, es va dedicar exclusivament a la predicació. I açò ens mena a la tercera versió de la llegenda. Alfons, que ja era batxiller en lleis, escoltà un sermó de Vicent Ferrer en la seu de Lleida a la primeria del segle XV. El frare, que havia vist l'atenció del jove, li va dir: «Tu seràs papa i a mi em faràs sant.» La profecia acabaria acomplint-se. ¿És versemblant alguna de les versions de la història?

Vés a saber. En qualsevol cas, el mateix Alfons, ja papa Calixt III, donava pàbul a la llegenda. Contava la història amb total convenciment; deia als cardenals i al mestre de l'orde dominicà que sempre havia donat per descomptat el seu pontificat des que sant Vicent li ho havia promès. Com que Alfons feia una carrera brillant, aviat començà a gaudir dels primers càrrecs i beneficis eclesiàstics. Als 29 anys, Martí l'Humà el nomenà assessor de la batlia lleidatana. També va ser nomenat canonge de la seu i provisor del bisbat (càrrec equivalent a l'actual de jutge). ¿Vicent Ferrer era profeta o coneixia perfectament la carrera brillant del Borja? Alguns estudiosos han demostrat que el dominicà no era molt bo vaticinant el futur. Durant els últims anys del Cisma d'Occident, anuncià repetidament la fi del món i la vinguda de l'anticrist. ¡Ha! El món continua, bé que no sabem per quant de temps; s'amunteguen les crisis. Però tornem al Borja. En obtenir el doctorat en ambdós drets, civil i canònic, exercí com a professor de l'Estudi General lleidatà.

En arribar la seua fama a oïda d'Alfons el Magnànim, el rei va nomenar el Borja vicecanceller encarregat d'afers eclesiàstics. Els bons serveis prestats al monarca li van valdre a Alfons nous beneficis concedits pel papa Benet XIII: canonge a la seu de Barcelona i rector de la parròquia de Sant Nicolau, a València. L'assumpte que provocà l'ascens fulgurant d'Alfons de Borja fou la solució definitiva del cisma que afectava l'Església Catòlica. Sempre s'ha dit que ell, tot sol, va resoldre el problema. Avui sabem, però, gràcies a historiadors com Miguel Navarro Sorní, que Alfons de Borja actuava com un mer funcionari del Magnànim. El monarca acabà amb el cisma quan fou atesa la seua exigència de ser investit rei de Nàpols pel papa Martí V, elegit al concili de Constança i reconegut per tota la cristiandat. Tan aviat com aconseguí el seu propòsit, el rei ordenà a Alfons de Borja que deposés Climent VIII, successor del papa Luna, manu miliari si calia. Això no lleva, però, que el futur papa Calixt III tingués dots diplomàtics extraordinaris.

(publicat a Levante-EMV, el 31/10/2026)