Equipo Crónica

Dies enrere, en aquestes mateixes planes, Manuel Muñoz, president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, es feia ressò de la deriva incomprensible de l'IVAM. Tot va començar amb Consuelo Císcar, en 2004. Anteriorment, el museu havia estat referent cultural no sols del cap i casal, sínó també del País Valencià en tot l'Estat. El punt més baix de la deriva arribà durant el pas del militant de Vox Vicente Barrera per la Conselleria de Cultura; el gerent de l'IVAM, el xativí Sergi Pérez Serrano, fou acomiadat, i la directora, Núria Enguita, presentà la dimissió, farta de la persecució de què era objecte per part de l'equip de la conselleria. El museu continua sent important, perquè atresora unes magnífiques col·leccions, però duu una línia expositiva erràtica. Per sort, han sorgit referents privats: la Fundació Bancaixa i el Centre d'Art Hortensia Herrero. A la Fundació Bancaixa es poden veure dues exposicions, "Tàpies. Última dècada (2002-2012)" i "Compromís amb l’art. De Miró a Barceló". Però el president de l'Acadèmia de Sant Carles dedicava el gruix de la seua reflexió a la gran exposició d'obres d'Anselm Kieffer al Centre d'Art Hortensia Herrero.

Tot aquest preàmbul ve a compte de Xàtiva. Sense disposar de museus comparables als acabats d'esmentar, la nostra ciutat també s'està convertint en referent artístic gràcies a la programació de grans exposicions exhibides en edificis històrics. Ara li ha tocat el torn a Equipo Crónica, un col·lectiu format pels artistes valencians Rafael Solbes, Manuel Valdés i Juan Antonio Toledo —bé que aquest sols romangué dos mesos al grup— que va treballar durant els últims anys del franquisme i els inicis de la Transició. Partint dels postulats de l'art pop nord-americà (Warhol, Liechtenstein...), Rafa Solbes i Manolo Valdés tractaren d'arribar a un públic ampli fent servir cites de la cultura popular contemporània (premsa, còmic, cinema), llenços de grans mestres del barroc espanyol i obres destacades de les avantguardes. Les creacions d'Equipo Crónica estaven impregnades d'una forta crítica a la situació política i social. Les seues obres esdevingueren un referent clau de la cultura de la transició a la democràcia. L'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració de vàries institucions públiques i privades, i de diversos col·leccionistes privats.

 

De fet, algunes de les obres exhibides mai no s'havien pogut veure en una exposició. I serà molt difícil que tornen a veure's, cosa que dóna idea de la gran importància de l'esdeveniment artístic. "Crònica d'un temps" és el títol de la mostra, que està repartida en dos edificis, Sant Domènec i Casa de l'Ensenyança. Sota l'epígraf de 'Laboratori d'idees', les obres de major format, pintures i escultures, s'exhibeixen a l'antic convent de Sant Domènec. A la Casa de l'Ensenyança, les obres estan dividida en apartats: 'Del barroc a l'art pop', 'Abstracció', 'Fotografia i cinema', 'Cubisme i costumisme' i 'Producció gràfica', aquest darrer dedicat a l'art seriat i al disseny de revistes com Gorg, Batik, D'Ars Agency, Nuestra Bandera i Cimal, i cobertes de discos del xativí Raimon i l'alcoià Ovidi Montllor. De la mostra s'ha editat un catàleg excel·lent amb textos de Michèle Dalmace, Marion Le Carré-Carrasco i Pablo Camarasa, comissari de l'exposició. La casualitat ha volgut que haja llegit aquests dies Todo por la patria, novel·la de l'argentí Martín Caparrós.

L'episodi inicial del relat es desenvolupa en un saló de billar. A la mostra d'Equipo Crónica està representada la sèrie 'El billar' amb tres obres: Boceto de El Profesional II, amb una figura que remet a Fernand Léger, Él i les portades de les revistes Batik i Cimal —preciosa aquesta. També s'exhibeix una serigrafia, El suplicio (El emir contempla el suplicio), inspirada en el Martiri de Sant Felip, de Josep de Ribera, i en els tebeos sobre la Reconquesta. És una llàstima que no s'haja pogut veure en l'exposició una obra de la sèrie 'Guernica', El intruso, en què apareix el Guerrer de l'Antifaç. Solbes i Valdés comparen irònicament la Reconquesta i la Guerra Civil. El quadre és propietat de la Diputació de València. En fi, "Equipo Crónica. Crònica d'un temps" és una exposició que cap lector no s'hauria de perdre. Romandrà oberta fins a la darreria del mes de juliol. El centralisme del cap i casal ho acapara tot, però a Xàtiva també es fan molt bones exposicions. El visitant podrà gaudir del diàleg entre història de l'art i cultura contemporània.

(publicat a Levante-EMV, el 30/05/2026)