El preu dels aliments em recorda un episodi recent. Polítics i columnistes —de dretes, però també progressistes— intentaren defendre l'amo de Mercadona, Juan Roig, d'un suposat atac de Ione Belarra. La líder d'UP fou acusada de bocamolla, de dir en públic coses que no escauen a tota una ministra del govern, d'haver insultat l'empresari valencià. Ja vaig dir que jo no trobava insultant l'expressió "capitalista despietat". Per altra banda, cal recordar que el senyor Roig és una persona ben loquaç; no es talla un pèl a l'hora de dir el que li dóna la gana. Són prou conegudes frases seues que el retraten. A los pobres les gusta comprar barato. Amb independència que això és fals —el pobre compra barat perquè no té altre remei—, Roig sembla haver oblidat l'acudit; ara mateix, els preus de Mercadona no paren de pujar. Els defensors de l'empresari solen centrar-se en dos aspectes positius: Mercadona és fruit únicament de l'esforç de Roig i proporciona molts llocs de treball (90.000). Tanmateix, aquestes afirmacions s'han de matisar. Mercadona fou fundada pels pares de l'empresari en 1977. Després, el negoci passaria a mans de Juan i dels seus germans.
Un d'ells, Paco Roig, va guanyar molts diners gràcies a negocis tèrbols amb Teodoro Obiang, dictador de Guinea Equatorial. Paco era soci en Mercadona mentre feia tripijocs per Àfrica. En 1990, Juan i la seua dona, Hortensia Herrero, esdevingueren amos absoluts en comprar quasi totes les accions dels germans d'ell. En definitiva, Juan Roig no va crear Mercadona des de zero. El mantra d'atribuir el triomf només al mèrit i l'esforç personal amaga una realitat: l'herència hi té molta més importància a l'hora de prosperar. Quant a la creació d'ocupació, convé destacar que no sempre va acompanyada de respecte pels drets laborals. Amazon, posem per cas, arribà a crear 1.600.000 llocs de treball, però són ben conegudes les duríssimes condicions laborals que pateixen els empleats de la companyia fundada per Jeff Bezos. Roig opinà de la reforma laboral de Rajoy açò: Yo hubiera ido más lejos, és a dir, que hauria retallat més drets dels treballadors. També és recordada aquesta suggerència de l'amo de Mercadona: A los parados, más deberes y menos derechos. L'empresari es proclama liberal i els liberals solen ser de dretes a casa nostra.
Potser per això, Roig aparegué als Papers de Bàrcenas i ha fet donacions a FAES. Però hi ha altres afirmacions de l'empresari que denoten un tarannà mancat de qualsevol esperit filantròpic. En plena pandèmia, amollà allò de más pico y pala, y menos vacunas. Recentment, es va burlar de les feministes i el llenguatge inclusiu. Voy a decir empresarios y empresarias, que si no, me van a meter en la cárcel, garlà entre rialles quan inicià el seu discurs en un acte públic. I va continuar: Entonces, todas las empresas y empresos surgimos de un sueño... Rifada —pitorreo, en castellà. Un cap poderós es pot permetre de fer-se el "graciós", però els seus subordinats han d'anar amb precaució. Em ve al cap Alfonso Rus, que seu aquests dies al banc dels acusats. Ell podia fer totes les bromes que volia, però ningú no li podia retrucar. Són ben conegudes algunes frases "gracioses" de l'exalcalde de Xàtiva. En fi, tornem a Roig. Tomaremos medidas molestas e impopulares para preservar nuestros beneficios en 2022. ¿Anunciava una pujada de preus? És possible; no han parat de pujar. És més, Mercadona i Carrefour lideren els increments de preus.
Des que entraren en vigor les mesures aprovades pel govern central per a pal·liar els efectes de la inflació, els supermercats i llurs proveïdors tenen prohibit augmentar els marges aprofitant la rebaixa o l'eliminació de l'IVA. En teoria, el govern ha de vigilar el compliment de la norma. ¿La respecta Mercadona? ¡Qui sap! Encara ignorem el que ha fet durant l'exercici passat. Ho sabrem quan presente els comptes de 2022. Coneixerem si ha tornat a tenir beneficis enormes. (Sembla que totes les grans empreses espanyoles n'han tingut.) En qualsevol cas, queda prou clar que Roig és un capitalista implacable —per utilitzar un adjectiu més benigne que 'despietat'. Això sí, ell i la seua dona, Hortensia Herrero (amb una fortuna d'uns 3.000 milions d'euros), tenen creades fundacions per a millorar la seua imatge i obtenir beneficis fiscals. Això també ho fan altres súper rics —Bill Gates, per exemple, que es dedica a obres filantròpiques. A Roig li surten defensors de tots els colors. Hi ha advocats cridaners. Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, n'és un. ¡Qui ho havia de dir! Jo, en canvi, trobe que l'empresari té una defensa difícil.
Un d'ells, Paco Roig, va guanyar molts diners gràcies a negocis tèrbols amb Teodoro Obiang, dictador de Guinea Equatorial. Paco era soci en Mercadona mentre feia tripijocs per Àfrica. En 1990, Juan i la seua dona, Hortensia Herrero, esdevingueren amos absoluts en comprar quasi totes les accions dels germans d'ell. En definitiva, Juan Roig no va crear Mercadona des de zero. El mantra d'atribuir el triomf només al mèrit i l'esforç personal amaga una realitat: l'herència hi té molta més importància a l'hora de prosperar. Quant a la creació d'ocupació, convé destacar que no sempre va acompanyada de respecte pels drets laborals. Amazon, posem per cas, arribà a crear 1.600.000 llocs de treball, però són ben conegudes les duríssimes condicions laborals que pateixen els empleats de la companyia fundada per Jeff Bezos. Roig opinà de la reforma laboral de Rajoy açò: Yo hubiera ido más lejos, és a dir, que hauria retallat més drets dels treballadors. També és recordada aquesta suggerència de l'amo de Mercadona: A los parados, más deberes y menos derechos. L'empresari es proclama liberal i els liberals solen ser de dretes a casa nostra.
Potser per això, Roig aparegué als Papers de Bàrcenas i ha fet donacions a FAES. Però hi ha altres afirmacions de l'empresari que denoten un tarannà mancat de qualsevol esperit filantròpic. En plena pandèmia, amollà allò de más pico y pala, y menos vacunas. Recentment, es va burlar de les feministes i el llenguatge inclusiu. Voy a decir empresarios y empresarias, que si no, me van a meter en la cárcel, garlà entre rialles quan inicià el seu discurs en un acte públic. I va continuar: Entonces, todas las empresas y empresos surgimos de un sueño... Rifada —pitorreo, en castellà. Un cap poderós es pot permetre de fer-se el "graciós", però els seus subordinats han d'anar amb precaució. Em ve al cap Alfonso Rus, que seu aquests dies al banc dels acusats. Ell podia fer totes les bromes que volia, però ningú no li podia retrucar. Són ben conegudes algunes frases "gracioses" de l'exalcalde de Xàtiva. En fi, tornem a Roig. Tomaremos medidas molestas e impopulares para preservar nuestros beneficios en 2022. ¿Anunciava una pujada de preus? És possible; no han parat de pujar. És més, Mercadona i Carrefour lideren els increments de preus.
Des que entraren en vigor les mesures aprovades pel govern central per a pal·liar els efectes de la inflació, els supermercats i llurs proveïdors tenen prohibit augmentar els marges aprofitant la rebaixa o l'eliminació de l'IVA. En teoria, el govern ha de vigilar el compliment de la norma. ¿La respecta Mercadona? ¡Qui sap! Encara ignorem el que ha fet durant l'exercici passat. Ho sabrem quan presente els comptes de 2022. Coneixerem si ha tornat a tenir beneficis enormes. (Sembla que totes les grans empreses espanyoles n'han tingut.) En qualsevol cas, queda prou clar que Roig és un capitalista implacable —per utilitzar un adjectiu més benigne que 'despietat'. Això sí, ell i la seua dona, Hortensia Herrero (amb una fortuna d'uns 3.000 milions d'euros), tenen creades fundacions per a millorar la seua imatge i obtenir beneficis fiscals. Això també ho fan altres súper rics —Bill Gates, per exemple, que es dedica a obres filantròpiques. A Roig li surten defensors de tots els colors. Hi ha advocats cridaners. Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, n'és un. ¡Qui ho havia de dir! Jo, en canvi, trobe que l'empresari té una defensa difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada